Categoria: Revista d’Òmnium

Visca Catalunya justa

La independència és una oportunitat per repensar-nos, per reinventar-nos en positiu i, doncs, per millorar com a país? Sens dubte. Això vol dir que viurem en un món de flors i violes i romaní? Home, tampoc exagerem. Vol dir que serem allò que vulguem ser, que triarem el propi destí, almenys tant com el poden […]

Ara toca plantar cara

El meu primer nòvio es va declarar insubmís al servei militar. Havia nascut el 1968, un any tan revolucionari com poc original per néixer: la seva era una lleva amb més candidats forçosos a aprenents de soldat que places. Van fer un sorteig i ell va sortir excedent de contingent: se salvava de la mili […]

Corrandes del país estable

Suposem que ets partidari de la parella estable. Això sol no et garanteix que acabaràs entonant les corrandes manelianes amb alegria. Pot passar que no trobis parella ni per casualitat. O que la convivència no funcioni. O que et facin el salt. O, fins i tot, que tu t’enamoris d’algú altre i vegis trontollar els […]

Com el pa que mengem

Que la feina mal feta no té futur és una veritat absoluta. Que la feina ben feta no té fronteres és una veritat relativa. Amb sort i esforç i recursos i vent a favor, hi ha feines ben fetes que trenquen fronteres. Però també n’hi ha que passen desapercebudes i reben un reconeixement escàs. És […]

Allò que vulguem ser

Fa mig segle el meu futur pare va demanar a una companya d’escola si volia sortir amb ell. A la meva futura mare li va tocar, doncs, exercir el dret a decidir. Aquella nena de setze anys havia de valorar si aquell noiet de dinou podia acabar sent l’home de la seva vida. Si ella […]

L’elitista que portem dintre

“Seria bonic viure de la música, però serà difícil”. Ho deien els Manel el desembre del 2007 al setmanari L’Independent de Gràcia. Devia ser la primera entrevista que coincidien des de la creació del grup mig any abans. Buscaven discogràfica i els sabia greu no tenir a mà “els deu passos per triomfar”. Ni falta […]

Visca Catalunya culta

Ho va dir Joan Sales: “Els catalans sovint som imbècils, però no per això hem de deixar de ser catalans. El que hem de deixar de ser és imbècils”. Serem allò que vulguem ser. O allò que hàgim sabut triar. I si resulta que no podem triar, senyal que tenim un problema. Però la cultura […]

I amb el somriure, la revolta

Una manifestació com la que havíem somniat. Un escriptoràs que reclama amb la cara ben alta una llengua que no hagi de demanar ni perdó ni permís per existir. Un cantautor jubilat que es continua mullant sempre que toca dir no és això, companys, no és això. Ho volem tot. I Déu n’hi do el […]

A cara descoberta

Un nen es mira amb sorpresa un objecte no identificat i exclama: “Ostres, és com un SMS però amb totes les lletres! Com se’n diu, d’això?”. Un vell, que potser és el seu avi, li respon: “Llibre, noi, llibre”. No és cap predicció apocalíptica: és un acudit d’Andreu Faro que m’ha fet riure… per no […]

Quatre dies de glòria

L’eufòria independentista desfermada arran del referèndum d’Arenys de Munt va durar el que va durar. El 13 de setembre pensàvem que ens menjaríem el món i el dia 17 el senyor (ai: saquejador) Millet confessava que se’ns havia menjat a tots, amb la il·lusió col·lectiva per postres. És així d’esquiva, la felicitat. Encara sort que […]