Categoria: Time Out Barcelona

Mira’m als ulls

Per una d’aquelles confiances estranyes que es generen gràcies a Mark Zuckerberg, començo a xatejar amb l’amiga d’una amiga. La conversa s’embala tant que sentim la necessitat de seguir-ne parlant amb un cafè al davant. “I si quedem…?”, insinuo. “Ja estic sortint”, fa ella. Al cap d’una hora no només ens hem desvirtualitzat sinó que […]

La rosa clandestina

Ja ha passat un altre 23 d’abril. Que, malgrat tots els catacracs, continuem celebrant Sant Jordi és un bon símptoma: potser no està tot perdut, si ens queda moral per regalar-nos llibres i roses amb un petó de propina. Aquest any has viscut la diada disfressada de cronista, envejant els autors amb novetat editorial (només […]

Pel govern dels millors

Ha plogut bastant, però encara recordo el dia que vaig escoltar per primer cop la paraula meritocràcia. Me’n vaig enamorar. Va ser en part gràcies a aquest concepte que el meu antiamericanisme se’n va anar en orris, quan vaig descobrir que la meritocràcia i la igualtat d’oportunitats funcionaven millor, molt millor, als Estats Units que […]

No existeix l’amor feliç

Una de les coses que voldria fer abans de morir és assistir al festival de cinema de Sundance. No sóc gaire d’abaratir els somnis, però de moment em conformo amb un succedani prou engrescador: el festival internacional on line que acull fins al 4 de maig el portal català Filmin. S’hi estrenen 26 llargmetratges inèdits, […]

Mai he sabut esperar

Més d’una i més de dues persones que em coneixen una mica m’han confessat que pensen en mi cada cop que senten parlar de la novel·la La dona veloç, d’Imma Monsó. Però, com que només em coneixen una mica, ignoren fins a quin punt l’Imma m’ha retratat. Jo, que em conec bastant, admeto que m’he […]

La penúltima ressaca

“No penso tornar a beure mai més”, canten els Mishima, amb la mateixa convicció amb què jo em dic que no em tornaré a calçar unes sabates que em facin mal. Però recaic: un dimecres em compro unes botes o unes sandàlies que no m’acaben d’anar bé, o que tenen uns talons massa alts perquè […]

No moure’s és molt pitjor

Em conviden a fer una xerrada. Falten cinc minuts per a l’hora anunciada: només han arribat els organitzadors i encara gràcies. Es miren el rellotge cada tres segons, adrecen llambregades impacients a la porta d’entrada i fan cara de no saber quina cara fer. Ells no gosen dir-me res, jo intento aparentar una tranquil·litat que […]

Quan trobes l’exili a casa

“Cadascú ha de tenir/ la seva cambra./ I un pati blau/ on passejar els seus dubtes”. Ho diu Montserrat Abelló (94 anys de lucidesa) en un poema dedicat a Virginia Woolf. Per decorar la meva, de cambra, faria com Maria-Mercè Marçal: “Emmarco amb quatre fustes/ un pany de cel i el penjo a la paret”. […]

De més gran seré oculista

Diria que hi ha menys pintades al carrer i a les portes dels lavabos públics d’ençà que ens desfoguem a l’acte via Twitter. Si hi hagués pintades tampoc les veuríem: el nou homo sapiens camina amb el cap cot i els ulls enfocats al respectiu telèfon, també dins dels lavabos. M’autorequiso l’iPhone i m’obligo a […]

La Judit sí que l’estima

Que algú pugui preferir el cel gris i la pluja al cel blau i el sol em sona tan estrany com el costum d’allargar-se el coll de les dones girafa de la tribu Kayan. El color del cel em condiciona l’estat d’ànim més que les hormones. I no dec ser l’única: aquest diumenge en què […]