Categoria: Time Out Barcelona

I si ofeguem mals rotllos?

D’un temps ençà, trobar bones notícies costa més que fer un petó a la galta a algú a qui ja n’hi has fet a la boca. Potser per això ens hem emocionat tant amb el bosó de Higgs, fins i tot els ignorants que no n’havíem sentit a parlar mai abans. A mi, més que […]

Prefereixo morir d’èxit

Febre del dissabte a la nit. Sala d’espera d’urgències. La criatura malalta se m’adorm a la falda i jo tuitejo per no desesperar. Perquè l’ambient no convida a l’optimisme, o perquè sóc masoquista de mena, escric pensaments de 140 espais sobre el meu últim fracàs. Que sí, d’acord, el fracàs seria haver desistit abans d’hora. […]

No m’elogiïs tant

M’ho vaig repetint com un mantra: he d’aprendre a desconfiar de la gent que m’elogia, he d’aprendre a desconfiar de la gent que m’elogia, he d’aprendre a desconfiar de la gent que m’elogia. Però no escarmento. Tenir una autoestima amb problemes d’autoestima et fa massa vulnerable als elogis. I els elogis són perillosos perquè et […]

Sempre hi ha bones notícies

Fa tants anys que no em perdo el concert de Sant Lluís dels Lluïsos de Gràcia que les anècdotes se’m menjarien l’article. Fins i tot una vegada m’hi vaig posar de part. Ja em teniu recollint a corre-cuita un parell de cantaires per pujar cap a l’antiga clínica Quirón, no fos cas que el germanet […]

Vull tornar a saber-ho tot

M’agradaria ser jove per tornar a saber-ho tot. Per tenir clar qui són els bons i qui són els dolents, on comencen i on acaben les línies vermelles. Per afirmar amb una seguretat insultant que jo mai mai en trepitjaria cap, de línia. Per creure, amb l’arrogància inconscient dels vint anys, que tinc el món […]

I caminem per poder ser

Tinc uns peus tan capriciosos que, a l’estiu, exigeixen sabates amb planta de suro. M’ho van comunicar d’adolescent, amb un podòleg d’intermediari. Fins al quart de segle vaig calçar-me any rere any les mateixes sandàlies, però un mal dia l’empresa que les fabricava va decidir que aquell model passava a millor vida. I, de rebot, […]

Que no pari la música

Que esperant l’esperança no perdem la vida. Que hi hagi llum al final del túnel. Que el millor es conjugui en futur. Que atrapem uns quants impossibles. Que el diagnòstic tingui un bon pronòstic. Que la sinceritat s’encomani. Que la mediocritat s’extingeixi. Que la intel·ligència ens ajudi a volar. Que la salut faci hores extres. […]

Ni precs ni preguntes

Fa tant que no es veuen que ella ja no sap si n’ha estat mai enamorada. “La memòria inventa, i es pensa que reconstrueix”, escriu Vicenç Villatoro en una novel·la en què l’amor conjura la mort. “La memòria és el resultat de la dialèctica entre record i oblit –apunta en un altre llibre Francesc-Marc Álvaro–. […]

La sort de tocar fons

Surt al carrer amb ulleres fosques per amagar els ulls inflats. És el problema de viure en un barri que és com un poble: quan tens l’ànim més subterrani que la línia de metro fantasma, aquella que no s’acabarà ni a la Catalunya independent del 2014, no ve de gust anar-te trobant gent cada quatre […]

L’alè de la nostra gent

“Necessito l’alè de la meva gent”, em va dir una vegada Lluís Llach. I jo li vaig preguntar si sempre havia sabut trobar-la, la seva gent. “Doncs mira, vaig estar a punt de perdre-la”. Resulta que durant una època va tenir molt d’èxit comercial, amb discos que van ser número u en vendes a l’Estat […]