Categoria: Time Out Barcelona

Això és un fins aviat

Ara fa vint anys, vaig decidir anar a viure a Nova York. Aquest octubre hi he tornat, tan ben acompanyada com la primera vegada. Camino per Manhattan i penso que m’hi quedaria una temporada, si no fos que els fills m’esperen a Barcelona i que em sabria greu haver-me de mirar des de lluny el […]

El jersei que ens escanya

Encara fa temps de màniga curta, però enceto l’operació canvi d’armaris, perquè a casa som molts (i, doncs, el procés és llarg) i perquè feina feta no té destorb. La calor ja no pot dilatar-se gaire més i és millor que el gir meteorològic ens enxampi preparats. El problema és que, mentre dura la transició, […]

La temptació no viu aquí

L’entrevista en profunditat, sobretot quan no hi intervenen excuses promocionals, és un gènere periodístic molt agraït, tant per a l’entrevistador com per al lector. Ho confirmo llegint una conversa amb Joaquín Sabina a la revista digital Jot Down. Quan no has de parlar de res en concret, pots parlar de tot. En aquesta no parlen […]

Sense wifi i amb forquilles

Digues pel·li independent americana, digues Sundance, digues comèdia romàntica, digues diàlegs frescos i ja em tens tramant com m’ho munto per escapar-me als Verdi. M’ha passat amb Your sister’s sister, una cinta de Lynn Shelton que en espanyol han tingut la (mala) idea de traduir com El amigo de mi hermana. Fa una setmana que […]

Angelets amb pancartes

A classe, a l’hora de plàstica, fèiem pancartes que deien “Volem ser escola pública”. La meva cosina gran es va casar amb un adhesiu anarquista al pit i, durant un berenar nupcial a la manera progre, em va explicar què volia dir “Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia” (al seu enterrament, pocs anys després, la consigna […]

Deixar volar no és fàcil

T’has llevat tan d’hora tan d’hora que potser t’hauria sortit més a compte no ficar-te al llit. La gràcia de dormir de dues a quatre de la matinada és que, quan sona l’alarma, el cervell ja té clar que és un nou dia, i parles en passat del que vas fer ahir. El teu company […]

Que Cousteau em perdoni

Hi ha tres coses que em compro de tres en tres: les llibretes de cronista, els auriculars que em permeten anar cantant pel carrer i les ulleres de nedar. Les llibretes les gasto, els auriculars els perdo o els trepitjo i les ulleres se’m fan malbé, tant si nedo en clor com en aigua salada: […]

La vida desenfocada

Diria que he perdut unes ulleres de sol graduades. D’acord, no és tan greu com que et robin l’iPhone, però se m’acuden poques coses més imprescindibles que aquestes ulleres. M’agraden molt, no me’n podria comprar unes d’iguals perquè les vaig trobar en un outlet (si no em van costar un ull de la cara és […]

Encara hem de plantar arbres

No crec en bruixes, però haberlas haylas. Les coincidències que em lliguen amb dues dones que amb prou feines conec no poden ser fruit de l’atzar. Seria massa casualitat que fossin només casualitat. (La frase me’n recorda una de Carles Rexach sobre la crisi econòmica: “Em sembla que no hi entenen ni els que hi […]

L’invent que no em cal

Si mai s’inventa la teletransportació, amb mi que no hi comptin. Faré com l’Espinàs, que encara escriu a màquina al·legant que les prestacions de l’ordinador no li fan cap falta. M’agraden massa els trajectes. Seria molt més infeliç si desaparegués la distància temporal i mental entre un lloc i un altre. N’hi ha que diuen […]