Categoria: L’Independent de Gràcia

Forats negres

Hi ha una dimensió paral·lela feta dels gols que no hem marcat, dels t’estimos que no hem dit, de les carreres que hauríem pogut estudiar, dels anys que no viurem. Fer-se gran és anar eliminant opcions: tracem un camí que condemna la resta de camins possibles al no-res, a la virtualitat, a ser una hipòtesi […]

Que la vida ens abraci

Que la felicitat deixi de jugar a fet i amagar. Que les persianes pugin i baixin. Que el sol ens il·lumini el cervell sense cremar-nos la pell. Que el 39 no es faci esperar. Que els amos de gossos tinguin civisme. Que jo recicli com cal d’una vegada. Que la sinceritat s’encomani. Que la mediocritat […]

La meva Crida

Tothom té dret al seu segon de glòria, i el meu arriba aquest divendres a la nit, al minut 11 del documental sobre la Crida que emetrà el Canal 33. Hi surto en primer pla, un instant fugaç, però suficient per deixar constància de l’activista que vaig ser. La meva adolescència i joventut van estar […]

És greu?

Sóc una contradicció amb potes. Fins i tot començo a estar reconciliada amb les pròpies contradiccions: fer-se gran deu ser això. Però fa dies que pagaria per tenir les idees més clares, per saber que s’ha d’estar ben a favor (o ben en contra) dels indignats de la plaça Catalunya, de l’assassinat de Bin Laden […]

Carpe diem

Hem passat dels senyals de fum als mòbils intel·ligents (finalment he aconseguit un iPhone subvencionat que em té ben distreta… fins que me’l robin, que es veu que és el destí inexorable d’aquesta joguineta d’Apple), però les coses que ens importen de debò són les mateixes avui que fa segles. M’ho deia Joan Margarit: “Sospito […]

Abans de demà

La felicitat és un migdia de sol a la plaça Rovira amb un llibre a les mans i una aigua fresca damunt la taula. M’empasso d’un glop L’últim dia abans de demà, d’Eduard Márquez. No m’ennuego mai, la prosa nua i precisa de la novel·la llisca sola, però al final tremolo. Les cendres de la […]

Sa Majestat Client X

L’amiga d’una amiga (no és un recurs retòric, que consti) va intentar conciliar la feina i la vida inventant-se un client fantasma. Cada cop que havia de portar un fill al metge, havia d’assistir a un concert de l’escola o tenia cap altre compromís infantil ineludible, deia a l’oficina que estava reunida amb el client […]

Fòbia social i amics virtuals

Tinc més de dos-mil cinc-cents “amics” al Facebook i més de set-cents seguidors al Twitter. O sigui que sóc una persona socialment activa… amb un teclat a les mans i sense sortir de casa. Perquè, de fet, a part de tenir tants amics entre cometes i tants seguidors virtuals, també tinc una fòbia social diagnosticada. […]

Certeses

M’agrada el blau. El mar. Nedar, ofegant fantasmes amb cada braçada. Llegir frases que m’agradaria haver escrit. Escriure i trobar les paraules buscades. Els vestits. Les abraçades dels meus fills. El clavell que tens per a mi. Estar sola sense sentir-me’n. La intel·ligència. La justícia. El cafè. Els llibres. La xocolata. Les meves coses. Els […]

Vitamina C

Hi ha èpoques en què totes et ponen. T’ofereixen més feines de les que pots fer, la gent parla bé de tu, els texans de fa vint anys encara et corden i quan et mires al mirall no t’agafen ganes de fugir volant cap a un altre cos. Per contra, sovint tens la sensació que […]