Categoria: Textos dispersos

Amb una hac majúscula i sonora

No va ser el millor concert del món, ni ho pretenia. Tampoc pretenia ser el més llarg i va estar a punt de superar el de Woodstock. Hi va haver relliscades i notes fora de to, però va tenir grans encerts i, sobretot, va servir per renovar l’empenta de la societat civil. Ens vam veure […]

Gràcies per ser-hi

Imagina que prens una decisió. Imagina que has patit com mai abans de prendre-la perquè et feia por decebre la teva gent. Imagina que la teva gent et fa costat i entén fins i tot allò que costa d’entendre sense saber-ne els detalls que t’estalvies d’explicar. No desitjo cap tràngol a ningú, la vida sola […]

Cançó d’amor a la llibertat

“Prens alguna cosa per ser feliç?”, pregunta ell. “Sí, decisions”, respon ella. Una decisió d’ella potser és deixar-lo a ell. O casar-s’hi. Sigui com sigui, tot rodarà més rodó un cop presa la decisió. El que ens mata és anar tirant sense decidir. I el que ens remata és esperar que decideixin per nosaltres. Decidir […]

L’avi fuster viurà cent anys

El cervell humà incorpora de sèrie una tendència a veure el got mig ple. Per pura supervivència, la majoria (silenciosa o cridanera, tant se val) tenim una visió esbiaixada del propi destí. Som més optimistes que realistes. Infravalorem les possibilitats de trencar amb la parella, de perdre la feina o de contreure un càncer. Ni […]

No perdem el nord

Sí, a mi també em va desconcertar el resultat electoral. Perquè era diferent del que esperàvem, que no vol dir pitjor. Catalunya ha deixat clar que vol decidir el seu futur, i que el futur no és patrimoni d’un sol partit sinó que l’hem d’escriure entre tots. No només volem arribar a la independència: volem […]

La mare volia que fes medicina

Vaig triar la carrera per eliminació, gairebé per accident. Era massa hipocondríaca per estudiar medicina, com hauria volgut ma mare. Molts anys més tard, quan ja en feia vint-i-tants que em dedicava al periodisme, el mateix psicòleg que em va diagnosticar una fòbia social notable em va assegurar que la meva suposada hipocondria era mentida. […]

La por dels que no som herois

Poruga com sóc, res em fa més por que la por. La por neix quan percebem o imaginem un perill. Hi reaccionem afrontant-lo (i, amb sort, superant-lo: és llavors quan descobrim que el mal imaginat no era tan greu) o bé fugint-ne. Si en fugim, la por creix. La pròxima vegada haurem de córrer més […]

Doctor, tinc complex de superioritat

Vinc de veure una pel·lícula que han definit com a indie mainstream, en contraposició al cinema indie més alternatiu. És la definició de com sóc, o de com m’agradaria ser: independent però (poc o molt) integrada. No m’atreuen les superproduccions de Hollywood ni les produccionetes de mala mort, sinó les candidates al premi del públic […]

L’horitzó de les coses possibles

“Ja que no és possible el que vols, vulgues el que és possible”. La frase és d’un clàssic llatí, Terenci, i l’he adoptada com a lema de capçalera. Sí, ja sé que de tant en tant aconseguim fites perquè no sabíem que eren impossibles, i que la política possibilista i pragmàtica del peix al cove […]

Mercè 2011: quatre dies, quatre cròniques

Tot comença i acaba a Barcelona Mercè 2011, dia u. La festa no pot començar millor. Joaquim Maria Puyal és sinònim de feina ben feta, i ens regala un pregó a l’altura de les expectatives. Un pregó que, per sort, es pot seguir per moltes vies, perquè la Casa Gran ha quedat petita per acollir […]