89. Teixir

diumenge, 30 març

365 PARAULES

Que plàcids i bonics són els funerals quan la persona que acomiadem ha viscut prou i ha mort en pau. Vinc de l’enterrament d’una dona de 87 anys que no va parar mai. “Dilo hilando”, deia la Trini als qui s’encantaven per comentar-li alguna cosa. Una dona que encarnava una generació que va patir la guerra i la postguerra, que va pujar una família i que així que tenia una estona lliure feia pitets i davantals i bates i faldilles i vestits i bosses, moltes bosses.

Que la gent estimada mori abans d’hora provoca una ràbia infinita. Que la gent estimada mori després d’haver viscut provoca una tristesa serena, gairebé agradable. Som mortals, ja ho sabem. Seria fantàstic que a tots se’ns aturés el cor després d’haver teixit molt.

 

7 Comentaris a 89. Teixir

  1. 30 març 2014 , 17:11 | Enllaç permanent

    Si més no, d’haver teixit el que voliem. Felicitats

  2. Eva Caselles's Gravatar Eva Caselles
    30 març 2014 , 17:30 | Enllaç permanent

    Totalment d’acord Eva! …res millor q acabar la vida després d’haver fet un camí ben llarg, on t’hagi donat prou temps per teixir-ho tot.

  3. Roser's Gravatar Roser
    30 març 2014 , 20:31 | Enllaç permanent

    Gràcies Eva.
    A la mare li hagués fet gràcia que es parlés d’ella a Internet

  4. Clara's Gravatar Clara
    31 març 2014 , 11:11 | Enllaç permanent

    Gràcies per aquestes paraules de l’àvia. Clara

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca