84. Capmany

dimarts, 25 març

365 PARAULES

Era un any de la segona meitat dels noranta, no puc precisar quin. El vaig invertir sencer a recopilar l’obra periodística de Maria Aurèlia Capmany, dispersa en una infinitat de publicacions. En vaig escriure un estudi introductori. Vaig quedar contenta de la feina feta. I la vaig cobrar, que ja és molt.

L’encàrrec me l’havia fet Josep Montanyès, director de l’Institut d’Edicions de la Diputació de Barcelona. La meva pencada havia de convertir-se en un o dos volums de l’obra completa de la Maria Aurèlia, coeditada per Columna i la Diputació.

Però el volum no va sortir mai. Montanyès va morir d’un atac de cor el novembre del 2002. Crec que va ser Guillem-Jordi Graells qui em va fer saber un dia, anys després, que les meves caixes plenes d’articles fotocopiats i ordenats s’havien extraviat en no sé quin trasllat d’edifici, i que el disquet amb el meu assaig vés a saber on parava. No va caldre que em digués que la publicació de l’obra completa de Maria Aurèlia Capmany s’havia aturat perquè prou que ho sabia, això.

Aquesta nit m’ha atacat l’insomni. Per alguna estranya associació d’idees, m’he trobat fent el dol per aquell llibre de la Capmany i sobre la Capmany que només va existir dins d’un ordinador antic. Fins i tot m’ha caigut alguna llàgrima, no sé si de pena o de ràbia.

 

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca