53. Sempre

dissabte, 22 febrer

365 PARAULES

Sempre és una paraula estúpida”, diu un personatge de Translations, l’obra de Brian Friel que es representa fins al 9 de març a la Biblioteca de Catalunya (Vés-hi: és una peça commovedora sobre la llengua i la identitat i la colonització i les ambigüitats de la condició humana.)

Sempre és una paraula trampa. Res no és per sempre. Excepte, potser, la inexistència que ve després de la mort. Fins i tot si ho restringim a la nostra vida, costa trobar garanties d’eternitat. Només posaria la mà al foc per l’amor als fills i para de comptar.

Tramposa, sí. Mentidera, sí. Estúpida? Gens. A mi digue’m que m’estimaràs sempre, encara que sigui mentida. “T’estimaré fins que me’n cansi” o “t’estimaré fins que em fotis les banyes” serien fórmules més ajustades a la realitat, segur. Però prova de pronunciar-les en plena declaració de sentiments i hauràs begut oli. Per sempre.

 

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca