52. Facebook

divendres, 21 febrer

365 PARAULES

Poques coses han contribuït tant a augmentar la meva felicitat –sí, felicitat– com el Facebook. Hi vaig entrar el 2008, com gairebé tothom (per cert, no penjaré la meva pel·lícula dels últims sis anys, hi surten tràngols que no em cal recordar públicament, però he d’admetre que aquests vídeos personalitzats d’un minut són un regal molt ben parit). I em va capgirar la vida, tu. Vull dir que me la va millorar.

Potser és pel trauma que em va provocar un primer nòvio que va acabar canviant de nom i trencant qualsevol lligam amb la seva existència anterior. O potser és que sóc així de mena. El cas és que em sap un greu immens que la gent que en algun moment ha estat important per a mi desaparegui i ja ens hem vist prou.

Gràcies a l’invent de Mark Zuckerberg he retrobat l’Eduard, el millor mestre de la millor escola del món (la meva, ves quina casualitat). Gràcies a l’invent de Zuckerberg estic al corrent de companys d’EGB o BUP com en Miquel, l’Arantxa, l’Eva o la Mariona. Gràcies a l’invent de Zuckerberg he recuperat la Pilar i en Jordi i en Lluís i en Jaume i bona part de la gent de la Crida (gairebé tothom, amb l’excepció d’aquell nòvio rebatejat). Gràcies a l’invent de Zuckerberg he mantingut el contacte diari amb el Pep i la Gemma tot i que els nostres fills fa anys que han deixat de compartir escola. Gràcies a l’invent de Zuckerberg (o a l’invent dels bessons Winklevoss plagiat per Zuckerberg, això no ho resoldrem aquí) he conegut gent fantàstica com l’Anna, l’Espe, la Mercè, l’Àlex, la Marta i Etcètera. Amb majúscula, l’etcètera.

I no parlo pas d’amistats virtuals, tot i que d’aquestes també en tinc. Parlo de persones de carn i ossos amb les quals quedo per fer cafès i dinars i per xerrar i riure i plorar. Persones que semblaven condemnades a desaparèixer del meu món o a no entrar-hi mai, i mira.

L’agraïment que sento cap a aquesta xarxa social tendeix a l’infinit. I no em penso replantejar la meva relació amb Facebook (on hi penjo el que vull i només el que vull) pel fet que ara hagi comprat WhatsApp. Mentre em continuï proporcionant tanta felicitat, a mi com si en Zuckerberg vol comprar la lluna. De fet, crec que se’n mereix un trosset.

 

2 Comentaris a 52. Facebook

  1. 21 febrer 2014 , 16:04 | Enllaç permanent

    Per primera vegada, NO compartim sensacions ni emocions vers quelcom!! Ja em començava a preocupar… ;)

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca