51. Preu

dimecres, 19 febrer

365 PARAULES

Diem que tot té un preu i diem bé. Quan el preu es pot traduir en diners, la transacció és neta. Però sovint el preu està amagat, no consta a l’etiqueta. Fins que descobrim que l’estem pagant a terminis i amb uns interessos de por. Hipotecats de mans i peus, ungles incloses.

Potser val la pena desconfiar de les coses que semblen de franc. Perquè de franc, allò que se’n diu de franc, no hi ha res. O gairebé res. El que és barat surt car i el que és gratis ens pot costar un ronyó. I si només és un ronyó, encara, que en tenim dos. Com sap per experiència qualsevol diable que passi per aquí, el preu pot consistir –ai– en trossets d’ànima. Dels que no es regeneren ni per error.

 

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca