50. Sentit

dimecres, 19 febrer

365 PARAULES

Té sentit que dediquem mitja vida a preguntar-nos pel sentit de la vida? No ho sé, però el que segur que no té sentit és una vida buida de sentit. La buidor infinita ja va ser abans i ja serà després. No em sembla una mala inversió dedicar aquesta estoneta en què estem vius a omplir la vida de sentit. La raó de ser no la trobarem comprant roba o cridant al camp de futbol, tot i que certa dosi de frivolitat (i una dosi diària de xocolata, acompanyant un pa de panses o una ensaïmada del forn Mistral) ens pot ajudar a anar tirant.

El sentit potser l’hauríem de buscar en allò que ens protegeix de la intempèrie moral. Digues-li poesia, digues-li religió, digues-li filosofia, digues-li art. Així el catacrac que sempre arriba ens enxamparà preparats. I, abans del retorn cap al buit que mai s’acaba, ens sabrem reconciliats amb nosaltres mateixos. Perquè tindrà sentit haver viscut. Perquè haurem buscat i haurem trobat.

 

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca