48. Sinceritat

dilluns, 17 febrer

365 PARAULES

Negaré haver-ho escrit: la sinceritat està sobrevalorada. Els qui presumeixen de dir sempre el que pensen són un perill públic. Si aquí tots som sincers, no quedarà ni l’apuntador. “Déu me’n guard de tenir al costat algú que sempre diu el que pensa –em deia l’altre dia un home de 87 anys carregat de lucidesa i sentit comú–. Vull que parlin de mi amablement, no pas sincerament”. Segons ell, tenim el dret a no dir tota la veritat quan la veritat és “negativa, perjudicial o innecessària”. Per això està bé fer servir un llenguatge delicat a l’hora de tractar temes sensibles.

Em faig gran i m’atreu cada cop més la idea de tenir la festa en pau. En lloc de conviure amb gent que diu el que pensa, crec que prefereixo rodejar-me de gent que pensa el que diu.

 

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca