46. Lleialtat

dissabte, 15 febrer

365 PARAULES

No és necessàriament amistat i no és necessàriament amor, tot i que hi entren en joc l’amistat i l’amor. No és una promesa ni un contracte. No és cap acord explícit. No és res que s’hagi de negociar, res que es pugui imposar.

És una devoció sense esquerdes cap a algú, una certesa gairebé absoluta que no trairàs mai aquella persona ni que et decebi, ni que el compromís no sigui recíproc.

És una cosa indefinible i impalpable. Però quan hi és, saps que hi és. Saps que ningú et convencerà perquè deixi de ser-hi.

Tot plegat sona molt transcendent, amb raó. Ja em perdonareu, però no sé si hi ha res més transcendent que això. Transcendent i valuós i un regal així de gros.

La lleialtat és per sempre o no és lleialtat. Vet aquí el tresor.

 

1 Comentari a 46. Lleialtat

  1. Dolors's Gravatar Dolors
    22 febrer 2014 , 15:30 | Enllaç permanent

    Segurament una de les millors coses que podem oferir i obtenir . Saber que som lleials ens fa sentir bé; saber que algú ens és lleial ens aporta seguretat i confiança.

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca