44. Punyals

dijous, 13 febrer

365 PARAULES

Desemmascarar un malparit no hauria de ser tan difícil: veure com alguns individus tracten i parlen dels altres permet deduir com ens tractaran i parlaran de nosaltres, quan no ens tinguin davant. Però ens creiem qui sap què, i així ens va. Volem creure que som especials, que ens tractaran millor perquè sí. No intuïm el punyal fins que ja ens l’han clavat.

Allunyem-nos d’aquests espècimens tòxics, fugim-ne, ignorem-los. Ni cas. Si ens hi acostem gaire –hi ha malparits que tenen gràcia–, ens sorprendrem qualsevol dia amb un punyal al cor. O a la mà, empunyant-lo.

 

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca