42. Identitat

dimarts, 11 febrer

365 PARAULES

La feina que fem se’ns enganxa com un segon cognom. “Sóc l’Eva Piquer de l’Avui”, deia jo quan m’havia de presentar fa uns anys. Aquest “de l’Avui” em donava seguretat, reforçava la meva identitat. L’altre dia vaig anar a l’edifici de Planeta, el de les plantes de la Diagonal. “D’on véns?”, em va preguntar el recepcionista, després de demanar-me el carnet. Li hauria pogut respondre “de casa meva”, però el que ell volia saber és quina empresa estava representant. “D’enlloc”, vaig dir, sentint-me mig culpable de no representar ningú més que a mi mateixa.

No som empreses, coi: som persones. Si caiem en la trampa de definir-nos pel càrrec o la categoria laboral que ocupem, ens acabarem creient que no som res sense aquell càrrec o aquella feina.

La identitat no ens la dóna cap contracte, per indefinit que sigui. Ser portaveus de nosaltres mateixos ja és una feinada.

 

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca