La democràcia explicada als demòcrates

diumenge, 2 febrer

Coincideixo en una tertúlia de ràdio amb una diputada del PP català a Madrid. S’omple la boca parlant de democràcia. Sí, ella. Diu que no són hores d’obrir melons que no sabem on ens portaran, donant per fet que els pobres melons ens duran rodolant cap al túnel del terror. Diu que el dret a decidir amaga un fantasma anomenat dret a la secessió (mama, por), i que cal repetir clar i català el que ja va dir el president Rajoy clar i castellà: que “aquest dret no existeix a la nostra Constitució perquè la nostra Constitució diu que el nostre país és indivisible” (els possessius són seus: aquesta Constitució no és gens meva, i el meu país és un altre). Diu que Rajoy va proposar un “diàleg dins del marc legal” i que la resposta de Mas va ser “tal dia i tal hora hi haurà una consulta”.

Insinuo que la democràcia és una arma de construcció massiva que ens hauria de permetre superar qualsevol marc legal. I ella admet que sí, que “el marc legal és superable, però sempre dins de la democràcia”. Insisteix que l’única manera de modificar la Constitució és intentar convèncer 47 milions d’espanyols per fer-ho. I acaba amb una súplica a les altures: “Que no ens treguin mai la democràcia, Déu meu. Que no tornem 35 anys enrere”. Diu 35 i crec que volia dir 38 o 39, però aquesta no és la qüestió.

La qüestió és que a mi em costa d’entendre, i ja em perdonareu, que els enemics de la democràcia siguem justament aquells que l’única cosa que demanem és poder votar.

(publicat a Nació Digital el 2-2-2014)

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>