41. David

dilluns, 10 febrer

365 PARAULES

“Qué sería de la vida si no nos insultara la gente que nos debe insultar.”

Qué-sería-de-la-vida-si-no-nos-insultara-la-gente-que-nos-debe-insultar. No puc dir que David Trueba se’m va ficar a la butxaca ahir amb aquesta frase perquè ja m’hi tenia, des de fa molts anys. Però quina frase. Assumir-la i no oblidar-la ens permetria anar pel món amb més alegria, seguretat i serenitat. Tenim tanta necessitat de ser estimats que voldríem caure bé fins i tot a la gent que ens cau fatal. I sol passar que la gent que ens cau fatal, en lloc d’enamorar-se de nosaltres, ens odia i ens insulta.

Som esclaus del què diran. Però només ens hauria d’importar què diuen les persones que ens importen. La resta, ja s’ho farà.

El benjamí dels Trueba també va recomanar als espanyols que vinguessin més a Catalunya, va dedicar el Goya al millor director a la mare dels seus fills (de la qual està separat) i va recordar dues periodistes que ja no hi són: Concha García Campoy i Tatiana Sisquella.

Vaja, que en David és tan perfecte que fa ràbia i tot. Però no seré jo qui l’insulti: me l’estimo massa.

 

2 Comentaris a 41. David

  1. Àngels Folch's Gravatar Àngels Folch
    10 febrer 2014 , 11:15 | Enllaç permanent

    Una bona frase.

    Al teu comentari hi afaegiria que la nostra opinió no hauria d’estar ni tan sols condicionada pel què diran les perpones que ens importen. Hauríem de procurar que la nostra opinió fos sempre lliure. Una altra cosa és que a posteriori tinguem en compte l’opinió dels altres, ens importin o no, i que aquesta pugui fer-nos modificar la nostra. Tenir una opinió lliure i ser capaç també de considerar la dels altres són les dues condicions que fan possible el veritable intercanvi d’idees i opinions.

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca