Ara que tenim raó

diumenge, 12 gener

Hi ha gurus espirituals dels que tant agraden a Gaspar Hernàndez que diuen que seríem més feliços si deixéssim de defensar la raó. En aquell to de saviesa que sembla irrebatible, proclamen que tothom té la seva raó segons el seu punt de vista, i que no ens hem d’entestar a obtenir la raó dels altres.

La idea que tots tenim la nostra part de raó és consoladora i conciliadora, però frega la fal·làcia. La veritat absoluta potser no existeix, però ja seria casualitat que ens hi acostéssim en la mateixa mesura tant tu com jo, suposant que tu i jo sostinguéssim postures contràries. En una discussió dialèctica, la raó no es troba per sistema en el punt mig.

Podem creure que tenim la raó i renunciar a defensar-la per no crear mala maror (dos no es barallen si un no vol), o podem defensar allò que creiem amb les ungles i amb les dents (i, amb sort, convencerem els qui ens escoltin). Estratègicament, el que no hauríem de fer és entossudir-nos a tenir raó fins i tot quan no tenim clar que la tenim: això ens desgasta i ens resta credibilitat.

Ara que els catalans partidaris d’exercir la democràcia ens trobem en la fase de carregar-nos de raons, hauríem de canalitzar el cent per cent de l’energia a exposar arguments sòlids, sense caure en provocacions que ens situarien a l’altura de la sola de la vamba i ens farien perdre punts als ulls del món. I tampoc cal que recorrem sempre al llenguatge pobre en matisos de les campanyes electorals. Expressar dubtes no ens hauria de fer més fràgils, al contrari.

Tenir la raó no garanteix que ens la donin, d’acord. Però el que no ens podem permetre és malbaratar-la.

(publicat a Nació Digital el 12-1-14)

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>