29. Temps

dimecres, 29 gener

365 PARAULES

Reunions a les deu de la nit. Horaris laborals que s’allarguen sense sentit i que no es tradueixen en un augment de la productivitat. Jornades partides que t’obliguen a plegar a les vuit del vespre en lloc de treballar a l’europea: de 9 a 5, parant un màxim d’una hora per dinar. Dones amb feines absorbents que renuncien a tenir fills. Dones que tenen fills però renuncien a veure’ls: les criatures diuen “mama” a la cangur. Dones sobradament preparades que opten per treballar menys i cobrar menys, renunciant a unes aspiracions professionals prou legítimes (sí, d’acord, també hi ha homes que demanen reducció de jornada… a Mart, potser). Homes que renuncien a viure de prop la criança dels fills. Homes i dones, en fi, esclaus d’uns horaris irracionals que els aboquen a col·leccionar renúncies i a perdre temps i son i qualitat de vida.

No havíem quedat que eren vuit hores de feina, vuit de descans i vuit de lleure? Les vuit hores de lleure són una llegenda urbana o un mite pseudocientífic o què sé jo. Ningú les ha vist mai enlloc.

No sé què coi esperem per impulsar una reforma horària com la que s’ha presentat avui. El temps que ens queda abans de morir-nos és tot el que tenim, i ens dediquem a malgastar-lo com si no ens vingués d’aquí.

 

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca