27. Muntanya

dilluns, 27 gener

365 PARAULES

Sóc de mar i de calor. Una muntanya nevada només em convida a fugir-ne abans que se’m glacin les mans. Però crec que puc entendre la gent que hi troba tant plaer com jo quan jugo a esquivar meduses. Admiro fins al cel i tornar (i pujar i baixar i pujar i baixar i anar-hi anant) amics com en Jordi i la Bàrbara, que són capaços de deixar una cadira de rodes –la d’ella– no sé quants quilòmetres enrere per intentar atrapar cims amb crosses i empenta i coratge i somriures. Si els preguntes per què van a les muntanyes, s’encomanen a la frase de l’escalador britànic George Leigh Mallory (Mobberley, 1886 – Everest 1924) i responen: “Perquè són allà”. I la Bàrbara, que es mou amb penes i treballs però practica l’esquí i l’escalada com si li fos fàcil, afegeix: “Perquè són allà i no es mouen d’allà. O sigui que elles no vénen.”

 

3 Comentaris a 27. Muntanya

  1. 27 gener 2014 , 8:07 | Enllaç permanent

    Gràcies, Eva!!

    He de confessar que les botes d’esquí de muntanya que m’he comprat, van soles: són tan lleugeres que em treuen pes.
    Així qualsevol puja muntanyes…!

    Malgrat tot, avui tinc unes agulletes considerables. Potser que vagi a la botiga a reclamar…

    Una abraçada,

    Bàrbara

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca