25. Magdalena

dissabte, 25 gener

365 PARAULES

Marcel Proust no va triar una magdalena perquè sí. El poder evocador de les magdalenes és superior al d’altres productes de fleca, ho sé segur. Aquella massa tan esponjosa com monòtona té una connexió directa amb la memòria. No cal ni sucar-la al te perquè se’t desperti, alehop, la neurona del record.

Quan aquí encara no en dèiem muffins, jo menjava cada dia per esmorzar una lemon poppy seed muffin de les que feien a la cantonada del carrer 59 amb la Tercera Avinguda. D’això fa dues dècades o més. Sempre que he tornat a tastar una magdalena de llimona amb llavors de rosella, m’he traslladat a l’acte a la cuina d’aquell miniapartament novaiorquès del carrer 60 i als meus vint-i-pocs anys i a les meves ganes de menjar-me el món sense deixar-ne ni les molles. Ai, l’arrogància juvenil en temps previs al catacrac econòmic i social i moral i patapamximpum.

D’ençà que visc a Gràcia, sóc addicta a les magdalenes integrals que fan el Miquel i la Montse al forn Santa Clara de la Travessera amb Quevedo. Me’n cal una cada matí. Les compro de dotze en dotze (o de quinze en quinze, o de vint en vint) i les congelo. I el dia que descobreixo que només me’n queda una corro cap al Santa Clara: la síndrome d’abstinència no m’atraparà.

En els últims catorze anys les magdalenes de la Montse han estat testimonis del meu catàleg sencer d’estats d’ànim. Sovint m’han vist somriure, encara amb les lleganyes posades, però hi ha dies i dies: em faltarien dits a les mans i als peus per comptar les magdalenes que m’han vist plorar com una ídem.

Ara com ara no tinc previst renunciar a la meva magdalena integral de cada dia. Però si ho hagués de fer i anys més tard recuperés aquest gust, se m’activaria un còctel de sentiments que riu-te’n del pobre Proust.

 

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca