23. Bucle

dijous, 23 gener

365 PARAULES

La vida, un cercle, diu una poeta que ha viscut noranta anys llargs. La humanitat dóna voltes, diu un poeta que t’ensenya a viure. Te n’ensenya, que no vol dir que n’aprenguis. Aprendre a viure seria no repetir errors, anar endavant. Tu rodes amb el nord al sud. Pitjor encara: et creus que avances fins que t’adones que ets on eres. Que has reculat sense adonar-te’n. Que caminaves en cercle. La vida, un cercle. Una rotonda. I et dius que aquest paisatge et sona, que per aquí ja hi has passat, que això hauria de ser una prova superada. Però el cas és que hi tornes a ser. Flirtejant amb un tercer home per oblidar un amant. Fent que un desig prohibit n’esborri un altre. Com si no existís la drecera que et tornaria directament al marit enganyat, en lloc de fer més voltes que el 29, que no era una dona desorientada sinó un tramvia. Per una estranya llei matemàtica que no sabries explicar (ets de lletres), pecar el doble et rebaixa la culpa a la meitat. 

El Ferran te l’has estimat molt, te l’estimes molt. Diries que és amor de debò. Però té el mal vici de torturar-se més que tu, i de tant en tant fuig. Desapareix sense acomiadar-se i segurament callaria per sempre, si no fos que li vas al darrere i aconsegueixes recuperar-lo. Ha passat tantes vegades que n’has perdut el compte. Fins que has decidit que ja no l’empaites més. Que el senyor Zuckerberg ja té teca de sobres, si li agafa per llegir els missatges privats que us heu enviat, en una proporció de quatre a un: un de seu per cada quatre de teus. No estàs feta per autohumiliar-te perseguint amants amb tanta insistència, però el joc amorós (o la dependència emocional, o les putes hormones, al final tot es redueix a les putes hormones) té aquestes coses: et transformes en algú que no ets tu, en algú que no voldries ser ni que t’ho paguessin amb un sou dels d’abans.

Ja està, s’ha acabat. Ell ha respost amb un monosíl·lab al teu penúltim missatge i no ha dit ni piu després del teu últim holaquètal. Hauries preferit deixar-lo amb la paraula a la boca, però no hi pots fer més: quan es digna a escriure’t, ni que sigui un mot de tres lletres, li respons a l’acte, sense pensar que seria estratègicament millor comptar fins a deu i fer-lo patir una mica. No n’has sabut mai, de fer estratègia. Ni de callar per escrit. En directe, rai: la fòbia social, o una patologia semblant, t’impedeix parlar massa. Però davant la pantalla ets un perill, vas desfrenada. Si avui no li has enviat ja un altre missatge dels que el farien tornar és perquè t’has abocat al Ramon, que t’ha aparegut via xat en el moment oportú. T’hi has aferrat amb les mateixes ganes, amb la mateixa passió alliberadora, amb les mateixes putes hormones amb què vas morrejar l’Àlex el vespre del dia que vas tallar definitivament amb l’Arnau.

Aquells eren amants de veritat, amb saliva i esperma i tal. Allò sí que era jugar amb foc: els amants 1.0 t’haurien pogut embarassar. El Ferran només t’ha deixat prenyada de les paraules que ja no li adreçaràs. Ara el destinatari del teu diguem-ne amor (és més amor que sexe, sens dubte) serà en Ramon, però per poc temps. L’Àlex va ser un amant de transició abans que et centressis en el teu home, ben disposada a donar-li un segon fill. En Ramon potser tampoc durarà gaire, serà un anar i venir de missatges pujats de to durant uns dies i para de comptar. La gràcia de repetir esquemes és que pots preveure què passarà. O no, perquè tot és vell però et ve de nou com si t’ho inventessis. Com si no fossis dins un bucle. La vida, un cercle.

 

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca