L’univers era una festa

diumenge, 1 desembre

Me sobren paraules per explicar què significa per a mi l’adéu d’Antònia Font. Ràbia, tristesa, nostàlgia, impotència, desconcert, foscor, desert. I agulla, fil de cosir, tisores, estufa, lapislàtzuli. “D’aquí a dos anys me retir”, deien en aquesta cançó. Un vers que ha resultat ser refotudament premonitori.

“Algú em pot explicar per què és un drama nacional que se separin els Antònia Font?”, pregunta via Facebook la Montse, una magnífica periodista cultural que és amiga meva malgrat que no li agrada el quintet mallorquí i no suporta el Llach.

No sé si és un drama nacional ni si cal que ho sigui: sé que és un petit drama en la meva biografia particular. Com ho va ser la jubilació del de Verges. Per descomptat que les cançons les puc seguir escoltant igualment, però… i la il·lusió de descobrir un disc nou? I la intensitat emocional dels directes?

No sé si és un drama nacional. Sé que els enyoraré com segles de glaceres solitàries davallant mil·límetres cap als oceans. Sé que el seu comiat deixa un cràter per sempre en la meva vida. Les coses no són fàcils per a ningú dins d’aquest iglú, tan descongelat, tan ple de finals. Wa yeah.

Qui m’anava a dir a mi, que sóc de cantautors perquè em cal entendre la lletra de qualsevol música, que adoptaria com a banda sonora unes cançons amb lletres que s’entenen a mitges. Però és que, senyors, els Antònia Font em fan volar fins i tot quan estic sota terra, enterrada en la misèria. I allà baix hi fa molt fred. Alehop: vénen ells i em convencen que fa calor, què tal si encetem una síndria, què tal si me dius que m’estimes durant es següents trenta mil dematins.

I arriba un dia que sa vida és un teatre que se diu felicitat, primavera i trinaranjus amb qui més has estimat. I arriba un dia que l’univers és una festa perquè saps que tens entrades per a un concert d’Antònia Font. I alegria, ses òrbites en sincronia. Però a partir d’ara n’haurem de parlar en passat i les seves cançons tindran gust d’ahir. Ja els enyoro com el Titànic, com si m’haguessin tallat els collons que no tinc.

(publicat a Nació Digital l’1-12-2013)

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>