La bona gent és majoria

diumenge, 3 novembre

Quan tens un problema dels que no desitjaries ni al teu pitjor enemic (bé, a ell potser sí) descobreixes que el món és ple de bona gent que sol actuar en veu baixa, discretament, i que es deixa veure només quan toca. Parlo d’aquella gent que, en una tertúlia, quedaria eclipsada pel cínic de torn, però que fa més feina que mil cínics junts. Gent que empeny projectes amb una il·lusió genuïna que pot fregar la ingenuïtat o la cursileria, però que aconsegueix moure muntanyes, o fer-les trontollar.

Hi ha submons en què sembla que aquesta mena de gent té les de perdre. Gremis o esferes socials en què les ganivetades van com volen i la meritocràcia qui sap on para. Si una bona persona es planteja d’entrar-hi, els qui la coneixen i l’estimen intentaran que s’ho tregui del cap: “No saps on et fiques, això no és per a tu, patiràs molt”.

Però desanimar una bona persona disposada a fer-se lloc en un ambient hostil equival a donar ales als qui se senten com a casa entre punyals, als qui grimpen per dreceres que no tenen res a veure amb el talent ni amb l’esforç ni amb les ganes de fer coses, i de fer-les bé.

El millor que podem fer a favor del país, del món i de nosaltres mateixos és deixar que les persones que avancen en positiu (carregades de confiança i desproveïdes de rancúnia) prosperin i ens encomanin la seva manera d’anar per la vida. Perquè, ep, hi ha un secret tan ben guardat com esperançador: encara que sembli mentida, la bona gent és majoria.

(publicat a Nació Digital el 3-11-2013)

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>