Il·lusa, jo? Parlem-ne el 2015

diumenge, 17 novembre

L’altre dia vaig dir, amb Carod-Rovira per testimoni, que la profecia de Carod-Rovira es complirà i que el 2014 passarà alguna cosa. Que el procés es lidera des de baix i que si els polítics tinguessin temptacions d’alentir-lo o de frenar-lo o de fer marxa enrere, la gent de la Via Catalana els passaria pel damunt. Vaig dir aquestes coses que comencen a sonar gastades de tan dites i em van acusar de tenir un “entusiasme juvenil”.

Com que ja tinc una edat, l’adjectiu “juvenil” m’afalaga més que no pas m’ofèn. I l’entusiasme m’agrada més que l’apatia. O sigui que no em va saber gaire greu, al contrari. L’entusiasme, de fet, és imprescindible per moure mars i muntanyes i sistemes polítics. Sense entusiasme no es canvien inèrcies ni es construeix res de nou. I, per descomptat, sense entusiasme no es fa una revolució democràtica com la que tenim –tots- entre mans.

No se m’escapa que el que volien dir-me és que sóc una il·lusa. Que la il·lusió m’enganya i m’encega. Però, que jo sàpiga, la il·lusió no és un error: és una creença. És creure que realitzarem un desig. I sí, ara i aquí em cal creure que no ens arronsarem i que arribarem fins al final en el camí cap a l’alliberament nacional. Perquè si neguem l’anhel abans d’hora segur que no l’atraparem mai. I abaratir el somni només ens porta a menysprear-nos nosaltres mateixos: això ja ens ho va ensenyar el Llach.

Digueu-me crèdula, si us ve de gust, i ja en parlarem després del referèndum.

(publicat a Nació Digital el 17-11-2013)

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>