Tenim la barra de voler guanyar

diumenge, 20 octubre

“Jo respecto que tu siguis independentista –em va dir l’altre dia una companya de saraus literaris, que no de militàncies-, però amb tot això del procés n’esteu fent un gra massa”.

A veure si ho entenc. La col·lega diu que respecta la meva ideologia (només faltaria que no respectés unes idees democràtiques!), però troba que ens estem passant, volent portar les idees a la pràctica. Vaja, que respecta el que jo penso mentre ho pensi de portes endins, sense emprenyar el personal i, sobretot, sense pretendre canviar la realitat.

Dedueixo que els independentistes érem més fàcilment respectables per gent com aquesta companya quan ens sabíem minoria, ens coneixíem tots de memòria i no anàvem pel món reclamant referèndums. Inofensius com érem, fèiem una mica de soroll cada 11 de setembre i para de comptar. Aspiràvem a l’alliberament nacional, però nosaltres érem els primers que el vèiem irrealitzable a curt o mitjà termini. No esveràvem cap galliner, llavors.

Ara que la utopia ha deixat de ser-ho, els qui mai han combregat amb l’estelada troben que exagerem la nota. Els deu semblar que fer una cadena humana de 400 quilòmetres és passar-se de la ratlla. I tenen raó: estem desbordant les expectatives del més optimista dels antics “indepes”. Qui ens hauria dit fa pocs anys que el 2013 hauríem avançat tant en el camí cap a l’estat propi.

Les nostres idees continuen sent igualment respectables, per descomptat, però ara toquen més els nassos. Perquè ja no ens limitem a saltar, cantar i ballar en unes manifestacions poc concorregudes. Ens hem multiplicat com per art de màgia i, a sobre, tenim la barra de dir que volem votar. És més: fins i tot volem (i podem) guanyar.

(publicat a Nació Digital el 20-10-2013)

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>