Quan la vida fa bola

diumenge, 29 setembre

De petits ens deien que ens acabéssim el bistec (que feia bola) perquè els nens de l’Àfrica es morien de gana. Però si deixàvem un tros de carn al plat no l’enviaven a l’Àfrica sinó a les escombraries. Així descobríem que la culpa no era nostra sinó del sistema, i que els raonaments simples poden amagar raons complicades. Quan creixíem teníem problemes del Primer Món relacionats amb l’amor i amb la feina i amb el lloguer o la hipoteca, i potser de tant en tant donàvem les gràcies a l’atzar per no haver nascut en un lloc on la gent es mor de fam. Les desigualtats del planeta no ens impedien ser raonablement feliços, abans de la crisi.

Ara que la gana ens toca de més a prop, s’ha estès l’argument “no parlis d’això, en els temps que corren”. I així desacreditem qualsevol tema de conversa que no soni transcendent. Amb l’excepció del futbol, que és l’única frivolitat socialment admesa. Com se t’acut parlar d’un pintallavis, d’unes sabates de taló o de si els homes són de cafè i les dones de tallat, quan mig país és a l’atur?

A sobre, amb Internet els textos es fan córrer despullats de context, de manera que un article escrit per a una revista de moda t’arriba un tuit més avall que l’última notícia sobre la guerra de Síria, i el mal als ulls és inevitable. Les xarxes socials ignoren una de les funcions del periodisme: contextualitzar.

Fa poc la nord-americana Erin Zammett va escriure, en un blog sobre maternitat al portal Yahoo Shine, un post a propòsit del nom de la seva filla. Hi explicava que, quan la nena tenia tres dies, va estar a punt de canviar-li el nom perquè el que li havia posat no l’acabava de convèncer. L’autora va rebre 15.000 comentaris (15.000!) de gent escandalitzada. Eren majoria els que haurien firmat a favor que li retiressin la custòdia de la nena. Amb els problemes grossos que hi ha, com pot algú atabalar-se per un simple nom de pila.

L’Erin Zammett té problemes més greus, per descomptat. Als 23 anys li van diagnosticar una leucèmia crònica. Al cap d’un any i mig, la seva germana va ser víctima d’un limfoma molt agressiu. Ha arriscat la salut per tenir tres fills (durant els embarassos deixa de prendre la medicació per no perjudicar els fetus) i està molt implicada en entitats que lluiten contra el càncer. I sí, un dia va pensar que havia batejat la seva filla amb un nom equivocat. I en va escriure un post, ja veus tu quin delicte.

Sostenir que no podem parlar de qüestions frívoles perquè el món gira tort és com dir que un malalt terminal no té dret a riure amb un acudit o a comprar-se una camisa. El cinisme ens fa pitjors, però la frivolitat ben entesa ens salva, ens ajuda a tirar endavant. “Podria escriure milers de pàgines a favor de la frivolitat, hi crec molt –diu la dramaturga Yasmina Reza-. Em refereixo a la frivolitat autèntica, no pas a la futilitat. La vida és més lleugera si un va ben vestit i ben pentinat. A mi la frivolitat és el que em permet viure”.

La vida sovint fa bola i costa d’empassar. Amb la crisi com a drama afegit, les distraccions frívoles són una via d’escapatòria potser més necessària que mai. I jo no prenc tallats sinó cafès ben carregats.

(publicat a Nació Digital el 29-9-2013)

1 Comentari a Quan la vida fa bola

  1. 2 octubre 2013 , 12:37 | Enllaç permanent

    La vida és més lleugera si un va ben vestit i ben pentinat. A mi la frivolitat és el que em permet viure….. diga-li ben vestit i ben pentinat o diga-li cuidar els petits detalls d’una taula ben parada o d’un somriure sense motiu, són coses que fan la vida més fàcil quan la vida fa bola

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>