Que continuï la festa

dissabte, 8 juny

Fa 45 anys que els meus pares es van casar. La notícia no és aquesta, sinó que tenen ganes de celebrar-ho.

Es van casar el juny del 1968 sense saber res del maig del 68 francès. El franquisme tenia aquestes coses. Potser tampoc sabien com es fan els nens, però en van aprendre. Els meus futurs pares es van casar i van anar per feina: un any després, ja havia entrat jo en escena.

Des d’aquell sí que van pronunciar a la Colònia Güell, en Cris i la Glòria han donat sempre la imatge de matrimoni feliç. Deixeu-me confessar que no és fàcil, tenir tan a prop dues persones tan ben avingudes: et penses que l’amor és així, i els revolts emocionals t’agafen per sorpresa. Dónes per descomptat el model de parella estable sense preveure que costa Déu i ajuda arribar fins aquí.

Fa 45 anys que es van casar i en fa gairebé 18 que van passar a ser “els avis de Barcelona”. En van saber tant, de fer d’avis, que avui tenen cinc néts i mig, poca broma.

Vaja, que res. Que sou un gran equip. Que us estimem fins a l’infinit i tornar. I que per molts anys més.

1 Comentari a Que continuï la festa

  1. Kenneth's Gravatar Kenneth
    10 juny 2013 , 18:07 | Enllaç permanent

    Només una paraula, Felicitats!

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca