La llibertat es fa esperar

dimarts, 4 juny

Saps allò d’anar al súper i triar la cua que no avança? I canviar de cua només per veure que l’anterior comença a avançar i la nova s’atura de cop, per obra i gràcia del senyor Murphy?

Doncs allò. Els que han demanat tanda més tard que jo (i en tinc proves, perquè ho han tuitejat) ja han aconseguit les entrades del concert al Camp Nou i aquí em tens a mi, encara, esperant i desesperant.

Fa pocs minuts que han obert la paradeta virtual. Em donen el número 12.281. Tinc 8.625 usuaris al davant. Temps d’espera: dues hores i tres quarts. Però al cap de dues hores calculen que en tinc per quatre hores més. I al cap de tres hores, l’espera prevista és de gairebé set hores. La independència m’enxamparà fent cua.

El que no he de fer, diuen, és canviar de caixa (saltar de la web concertperlallibertat.cat a Telentrada, per exemple). O el cel caurà sobre el meu cap. Vaja, que perdré el torn definitivament. I la idea de començar de nou fa pànic: els que s’hi posen ara tenen dotze hores de cua. Els tocarà triar seients de matinada. La independència els enxamparà amb son.

A mitja tarda, després de fer guàrdia davant l’ordinador durant una eternitat, la web em comunica que la cua quilomètrica està aturada. Benvinguts al col·lapse absolut. Ningú ha dit que fos fàcil, el camí cap a la llibertat. Em carrego de paciència (en tinc: sóc catalana), inspiro, expiro i entenc que he de tornar a la casella de sortida. Qui és l’últim?

Fins que, a quarts de dotze de la nit, una ànima caritativa em passa un enllaç. Em diu que, accedint-hi per aquesta via, se m’agilitzarà el procés. Hi vaig sense tenir gaire clar si m’estic colant o què. M’ho prenc com si haguessin obert una altra caixa i ens diguessin “passin per aquí, per ordre”.

I sí, visca, funciona. Seleccionar les localitats disponibles requereix el seu temps, però ja no ve d’aquí. Diria que he agafat el gust a fer cua. Quan acabi aquest segrest virtual m’avorriré i tot. Qui sap si també ens avorrirem quan l’alliberament nacional sigui un fet i ja no ens calgui invertir anys i panys i manis i esforços a reivindicar evidències.

Potser és per això que la independència va venint al seu ritme, ben xino-xano.

1 Comentari a La llibertat es fa esperar

  1. lourdes Potau's Gravatar lourdes Potau
    4 juny 2013 , 11:07 | Enllaç permanent

    Felicitats, per aconseguir les entrades però moltes felicitats per l’escrit, realment és així, molta cua i molta paciència, però el dia 29 hi serem. I la independència ve xino-xano, però esperem que trobi una via com tu per anr una mica més ràpid. Penso que ara ja comença a ser urgent ser indepentents o acabarem morint esperan.
    Moltes gràcies per deixarme llegir el teu escrit, cordialment.
    Lourdes

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca