Un altre trentademaig

dimecres, 29 maig

Avui m’han dit que a vegades la fel al meu costat sembla dolça. He buscat fel al diccionari per confirmar que el comentari era tan amarg com em temia. Per sort i per compensar, poc després m’han regalat un poema. Me l’ha escrit una amiga per celebrar els 44 anys que faig demà. L’he llegit i m’he llegit. M’he trobat en uns versos sobre vestits de paraules per fer-me passar el fred, uns versos sobre una dona que fa temps que camina però tot just es descobreix les passes. Uns versos d’algú que sóc jo preguntant-se si encara pot, si encara puc, “creixer, assajar qui sóc i esdevenir escriure”.

No recordo cap trentademaig amb màniga llarga. Els trentademaig són dies d’exàmens finals, tirants i sandàlies.

Els trentademaig acostumo a estar alegre. Em concedeixo algun caprici (demà potser aniré a nedar) i em dic, què caram, que la vida és meva.

Visc cada trentademaig com si fos l’últim però confiant que en vindran molts d’altres. I cada any penso en el company de classe de la meva filla, aquell nen que ara seria major d’edat però que tindrà set anys per sempre més. Havia nascut un trentademaig, el Roger.

Potser sí que un dia creixeré, assajaré qui sóc i esdevindré escriure. I em vestiré de paraules per fer-me passar el fred. I al diccionari no hi buscaré la fel, sinó el cel. Ben blau, si pot ser.

4 Comentaris a Un altre trentademaig

  1. Imma's Gravatar Imma
    29 maig 2013 , 21:17 | Enllaç permanent

    Per molts anys, Eva.
    Jo faig els 44 el 8 de juny. I em sento igual que tu. Potser perquè tenim molts punts en comú, a part de l’anyada… Som mares atrafegades; tu escrius i jo ensenyo a escriure a la universitat… I tenim una passió per la vida que ningú no els la prendrà. Et vaig seguint al Twitter i quan et llegeixo penso, sovint: “mira, com jo…”. Que tinguis molt bon trentademaig!

  2. 29 maig 2013 , 23:29 | Enllaç permanent

    Hola bonica,
    Et desitjo un molt feliç aniversari i tant de bo el comparteixis amb la teva família amb un somriure explendit. Tant gran com el que jo he pogut fer després de llegir el teu escrit. Després d’aquests últims nou anys de tristor el dia del teu aniversari per fi algú em fa sonriure. Gràcies!
    Soc el pare d’aquell nen que recordes en el teu escrit.
    Soc el pare d’en Roger Fabra Gómez.
    Em despedeixo amb una petita poesia que en Roger va fer poc abans del seu viatge.

    La pau
    “La pau es com el color blau i tambe es suau”
    Roger Fabra Gómez

    Veig que t’agrada escriure. vaig fer un blog amb poesia pel Roger que expresa el meu sentiment. M’agradaria compartir-ho amb tu.
    Un petò i gràcies per recordar el meu fill.

    Jordi Fabra

  3. 30 maig 2013 , 8:27 | Enllaç permanent

    Doncs avui per gaudir del teu aniversari tens el teu cel blau, blau! Felicitats, Eva

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca