Gràcies per ser-hi

dimarts, 7 maig

Imagina que prens una decisió. Imagina que has patit com mai abans de prendre-la perquè et feia por decebre la teva gent. Imagina que la teva gent et fa costat i entén fins i tot allò que costa d’entendre sense saber-ne els detalls que t’estalvies d’explicar. No desitjo cap tràngol a ningú, la vida sola ja ens en va repartint ara a tu i ara a mi (i al final, per acabar-ho de rematar, et mors), però sentir-te comprès per persones que t’estimen és una de les millors sensacions de l’univers. Una sensació que et faria fregar el cel, però la tastes des de tan avall que el repte és pujar de nou fins al nivell del mar.

Hi ha l’amic que et ve a buscar el dia D a la sortida de la feina i t’arrossega fins a un restaurant perquè recorda un vespre que ell estava fet miques per dintre i va haver de tornar sol a casa. Feia fred, plovia i es va sentir tan desgraciat que ni pensant en catàstrofes de quatre síl·labes hauria sabut relativitzar la seva desgràcia. No tens gana, però agraeixes la graellada de verdures com agraeixes els regals que es fan al marge del calendari, perquè sí, perquè avui és dimarts i encara és lluny el teu aniversari.

Hi ha la companya de despatx que et recomana una sèrie ianqui que creu que et provocarà evasió i somriures. Conscient que tu no tens esma per anar-te-la a comprar, busca i troba la millor manera de fer-te’n arribar la col·lecció completa. Set devedés, un per temporada. I, en efecte, la sèrie t’enganxa i et distreu i et fa oblidar durant uns minuts que has pres una decisió que fa de mal explicar però que tampoc cal justificar fins a l’última coma, perquè els qui t’envolten i t’importen et dispensen una incondicionalitat que emociona.

Hi ha la gent que t’envia tres whatsapps per segon i els qui només t’envien un discret “ja saps on sóc”, per no atabalar-te. Hi ha qui t’ho diu tot amb un poema: “Deixa que el temps, pacient, senyoregi la sorprenent i brusca regolfada que ara t’enterboleix i en mestregi, prudent, la secreta harmonia. Tot, fet i fet, és vida enriquidora, l’única que et pertany i que no pots fer malbé repetint fins a eixordar-te la lletania absurda dels records”.

Hi ha l’amiga que queda amb tu per esmorzar i abans d’escoltar-te t’aboca pel forat del dònut els seus embolics sentimentals: té un nòvio que potser és l’home perfecte, i potser no. El mateix dia, hi ha l’altra amiga que queda amb tu per berenar i abans d’escoltar-te t’aboca entre pessics de croissant integral els seus embolics sentimentals: té un nòvio, diferent del de la primera amiga, que potser és l’home perfecte. I potser no.

Hi ha qui t’envia una foto d’un paisatge nevat que no trepitjaràs mai (tens unes mans gens compatibles amb els graus sota zero) però que t’escalfa l’ànima. I qui et truca des del cotxe amb una mà al mòbil i l’altra al volant, arriscant-se a rebre una multa que t’hauries d’oferir a pagar tu, i es torna a arriscar i torna a trucar cada cop que la comunicació es talla, que és massa sovint per no sospitar coses rares.

Hi ha el company que et demostra cada dia de cada dia per què fa vint-i-quatre anys que compartiu errors, encerts i fundes nòrdiques. Mentre tot gira rodó la parella et fa falta d’aquella manera, però quan et fereix el món i et sembla tan difícil veure una finestra, és imprescindible saber-te ben a prop d’algú que tingui un clavell per a tu i et canti au vinga amunt, amunt, obre els teus ulls i amunt, puja a la barca amb el teu bagatge i recorda que la vida és teva.

Hi ha el col·lega que t’espolsa les culpes del damunt (“la culpa és una cosa molt grossa, culpables només els delinqüents!”, exclama), el col·lega que assegura que l’alliberament se’t nota a la cara (“tornes a ser tu en la veu i la mirada”) i el col·lega que et recorda l’aforisme de Joan Fuster: “Reivindica sempre el dret a rectificar perquè és el primer que et negaran els teus enemics”.

(publicat al número de primavera 2013 de la revista ONGC)

2 Comentaris a Gràcies per ser-hi

  1. Jordi's Gravatar Jordi
    7 maig 2013 , 21:43 | Enllaç permanent

    Eva, QUI TÉ UN AMIC NO ÉS MAI POBRE DEL TOT
    Això, fa molts i molts anys m’ho fa dir el meu avi Joan
    Petons

  2. 8 maig 2013 , 8:47 | Enllaç permanent

    i llavors és quan la paraula gràcies té tot el significat
    i la dius sola, amb la G majúscula i un punt al final
    i saps que qui la rep, ho fa amb la seva totalitat

    gràcies a tu, també

    Gràcies.

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>