Ja et saps la de l’heroi romàntic?

dimecres, 17 abril

Els groupies dels Manel són més civilitzats que les senyores que fan els cent metres llisos quan s’inauguren les rebaixes: “No hi ha hagut cops de colze ni de puny”, m’explica el Ferran, el primer comprador del disc a la Fnac, que ha rebut el número 1 per al concertet del vespre. Un showcase exclusiu per als cent més matiners. “Sabem que heu hagut de córrer molt per aconseguir una entrada, us agraïm la velocitat”, diu Guillem Gisbert. I confessa: “Per aquí també hi ha algun familiar enxufat que s’ha llevat a les onze”.

Tenir accés a un tastet en directe de les noves cançons té el seu què. Penjo una foto de l’actuació al Facebook i una amiga em diu: “T’odio”. Fa un parell d’anys aquesta amiga es volia casar amb en Gisbert. Li pregunto si encara el té com a candidat a marit i respon que això dependrà de la qualitat del nou disc.

Doncs que sonin campanes de boda: Atletes, baixin de l’escenari és un àlbum molt bo, te l’escoltis com te l’escoltis. Ja planyo els qui s’ennueguen amb l’èxit del grup (són els mateixos que no suporten Jaume Cabré ni Pep Guardiola ni res que agradi a un públic massiu), perquè torna a venir una passa de manelitis aguda.

El centenar de fans i alguns periodistes infiltrats escoltem Ai Yoko, Vés bruixot, Deixar-te un dia, Mort d’un heroi romàntic, Quin dia feia amics, Teresa Rampell i para de comptar, que els assajos només han arribat fins aquí. La Rampell es perfila com el gran hit del nou repertori, potser per l’efecte single: és l’única que els assistents se saben de memòria. Que ve l’amor, que ve l’amor, ressonant com un exèrcit de timbals.

La majoria del públic no supera els trenta. El col·lega Pere Vall i jo fem pujar la mitjana d’edat. Asseguda a primera fila hi ha una parella de les que deuen criticar les noves modes de pentinats. “Som els avis del que canta”, em diran al final. Ells em presenten la mare del Guillem, que també hi és. Saludo la futura sogra de la meva amiga i marxo cap al metro amb l’iPod incrustat a l’orella. Oh savis que aneu predicant pels carrers
 que l’amor es transforma amb els anys: veniu urgentment a explicar-nos si es transforma tant, si es transforma tant, 
si es transforma tant,
 si es transforma tant!

La popularitat dels Manel ens regala autoestima col·lectiva i ens acosta als països normals. I els elitistes que agafen urticària amb fenòmens com aquest que s’hi posin fulles o que emigrin nord enllà. A qui li piqui, que es rasqui. La resta de mortals tenim feina a aprendre’ns la de l’heroi romàntic.

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca