I ens en vam sortir

dimecres, 14 novembre

NOU RAONS PER UN NOU PAÍS (4) *

Volem ser escola pública. És el lema de les manis de la meva infància. Les pancartes les fèiem a classe, a l’hora de plàstica. Els mestres ens explicaven el perquè de la reivindicació: tots els nens catalans havien de tenir dret a rebre una educació com la nostra. Teníem la sort de tenir famílies que feien un esforç econòmic enorme perquè fóssim educats com si visquéssim en un país normal, en aquelles escoles creades durant el franquisme i contra el franquisme com a cooperatives de pares o mestres. Però ens faltava (i ens falta, ai) ser un país normal. Un país amb escoles de qualitat per a tothom.

I vam sortir al carrer i vam cridar i vam pencar. I ho vam aconseguir: als anys vuitanta, els centres del Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana que així ho van voler van passar a la xarxa pública. El meu germà i jo ens havíem fet grans i ja havíem deixat enrere l’Arrel, però els nens que van venir després van recollir el fruit de les nostres manifestacions.

Vet aquí dues de les moltes lliçons que em va regalar la meva escola. Una: els drets socials són drets nacionals. Dues: si lluites en cos i ànima i amb força i coratge per un objectiu possible i lloable, potser te’n surts. I el món hi guanya.

* NOU RAONS PER UN NOU PAÍS és una sèrie d’articles de campanya a favor de la candidatura d’ERC-Catalunya Sí a les eleccions del 25N al Parlament de Catalunya.

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca