“Catalans, dempeus!”

diumenge, 18 novembre

NOU RAONS PER UN NOU PAÍS (6) *

Hi ha mítings que haurien de valdre molts vots. Com l’acte central d’ERC al Barcelona Teatre Musical, l’antic Palau d’Esports. El mateix escenari que va acollir el míting de Nacionalistes d’Esquerra que tant va entusiasmar els meus pares. Allò era el 1980: havien de passar molts anys abans que l’independentisme passés a ser una opció majoritària.

I avui som aquí. Amb Lluís Llach que ens convida a votar Esquerra Republicana i a fer d’aquest partit una eina cap a la independència i l’alliberament social. Amb Pello Urizar confessant que els bascos ens miren amb enveja i demanant que “el primer que entri com a nou estat a la Unió Europea, sigui Euskadi o Catalunya, que aguanti la porta, perquè no trigarem”. Amb una Marta Rovira que ens explica fil per randa com arribarem a la independència el 2014 malgrat els entrebancs espanyols: si l’escoltessin, fins i tot els espanyols veurien clar que serà un procés pulcre, democràtic i inevitable. Amb un Oriol Junqueras en la seva versió més èpica, decidit a escriure uns capítols decisius de la història de Catalunya. “La independència no es demana, sinó que es proclama i es defensa”, afirma. I acaba amb un “Catalans, dempeus!” que ens carrega d’energia.

Al final del míting, els meus pares estan tan emocionats com fa trenta-dos anys. Però aquest cop s’estalviaran la decepció posterior.

 

* NOU RAONS PER UN NOU PAÍS és una sèrie d’articles de campanya a favor de la candidatura d’ERC-Catalunya Sí a les eleccions del 25N al Parlament de Catalunya.

1 Comentari a “Catalans, dempeus!”

  1. Mariona's Gravatar Mariona
    18 novembre 2012 , 21:27 | Enllaç permanent

    Eva, els meus pares van acabar igual: emoció incontinguda i llàgrimes rodolant galtes avall. Pell de gallina.
    I, Marta Rovira, excel·lent.

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca