Votarem l’adverbi guanyador

dimarts, 30 octubre

NOU RAONS PER UN NOU PAÍS (1) *

La meva primera gran decepció política es va dir Nacionalistes d’Esquerra. Els pares van tornar emocionadíssims d’un míting, convençuts que aquell era el seu partit. Em van regalar una auca que vaig tenir penjada durant molt temps al capçal del llit. Encara en recordo l’última estrofa: “I en direm un, perquè és ell/ el que avui ens representa:/ salut, Jordi Carbonell!”. Quan es van celebrar les eleccions del 1980, jo tenia onze anys i encara no sabia que era dona de minories. M’havien educat en una escola progre, activa i catalanista on m’havien fet creure (a finals del franquisme: té mèrit) que vivíem en un país normal. Em va caldre sortir d’aquella bombolla per descobrir que el món era més gran, més divers i més hostil del que m’havia imaginat. En fi, que fa 32 anys només l’1,6% dels catalans van apostar per Nacionalistes d’Esquerra.

No he votat mai el partit guanyador. Deu ser una sensació estranya, la de constatar que el teu vot coincideix amb el de la majoria dels electors. Tan estranya com la que tenim els independentistes d’un temps ençà: nosaltres no ens hem mogut, però el món se’ns ha acostat. Hem passat a ser mainstream, ves quina cosa.

No ho negaré: la idea d’estar-me estandarditzant em provoca certes nàusees. Ni miro la tele ni llegeixo best-sellers ni bec coca-cola. Però que l’estelada hagi passat a ser la bandera de tots és una gran notícia. Perquè només serem independents si l’independentisme és mainstream. Si fem un referèndum i el és majoria.

Serà bonic, votar a favor de l’adverbi guanyador. I que en Jordi Carbonell ho vegi.

 

* NOU RAONS PER UN NOU PAÍS és una sèrie d’articles de campanya a favor de la candidatura d’ERC-Catalunya Sí a les eleccions del 25N al Parlament de Catalunya.

&nbsp;<br/>

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca