Sortirem als mapes

dijous, 18 octubre

Llegeixo la novel·la Llocs que no surten als mapes, de Berta Noy, en un lloc que surt als mapes com a capital d’un estat. Dinamarca és “la Catalunya del mar del Nord”, en paraules d’un amic, i Copenhaguen té una mida tan assumible com Barcelona. Res s’assembla més a una ciutat occidental que una altra ciutat occidental. A la capital danesa m’hi podria estar una temporada llarga, malgrat el fred i les llambordes que em destrossen els peus. Només em caldria un mecenes: cada cop que tradueixo en euros els preus en corones daneses m’agafa un cobriment de cor.

En aquests moments, però, em sabria molt greu viure fora de Catalunya. En marxo quatre dies i ja tinc la sensació d’estar-me perdent alguna cosa. Sort que la wifi de l’hotel em manté connectada amb el meu país en vies d’alliberament. “Quan saps que vols passar la resta de la teva vida amb algú, necessites que la resta de la teva vida comenci ara mateix”, diu el Harry a la Sally a la meva pel·lícula preferida. Quan saps que la història s’esta escrivint a casa teva, necessites ser-ne testimoni de primera mà i des de la fila zero. Són molts anys esperant que tot plegat es comencés a moure en aquest sentit.

Finalment Catalunya sortirà als mapes igual que la resta de nacions del món mundial. Per no estimbar-nos, als electors ens toca cedir el volant a conductors responsables. Em ve al cap un microconte de Pere Calders, que hauria fet cent anys un dia d’aquests. Es titula Història castrense i fa així: “Si els hagués manat de saltar per la finestra, ho haurien fet gairebé amb alegria, perquè hi confiaven cegament. Fins que un dia els ordenà que saltessin per la finestra, i aleshores desertaren tots, perquè un home que disposa coses així no és de fiar.”

(publicat a Time Out Barcelona el 3 d’octubre del 2012)

1 Comentari a Sortirem als mapes

  1. David's Gravatar David
    20 octubre 2012 , 22:11 | Enllaç permanent

    Ja ho deia el monarca de l’asteroide 325:

    “- Si jo ordenava a un general que volés d’una flor a l’altra com si fos una papallona, o que escrivís una tragèdia, o que es transformés en ocell marí, i el general no executava l’ordre rebuda, ¿qui en tindria la culpa, ell o jo?

    – Seríeu vós – va dir el petit príncep convençut.

    – Exactament. A cadascú se li ha d’exigir el que cadascú pot oferir – va continuar el rei -. L’autoritat reposa, en primer lloc, sobre la raó. Si ordenes al teu poble que vagi a llançar-se a mar, farà la revolució. Jo tinc dret a exigir obediència perquè les meves ordres són raonables.”

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>