Això és un fins aviat

divendres, 19 octubre

Ara fa vint anys, vaig decidir anar a viure a Nova York. Aquest octubre hi he tornat, tan ben acompanyada com la primera vegada. Camino per Manhattan i penso que m’hi quedaria una temporada, si no fos que els fills m’esperen a Barcelona i que em sabria greu haver-me de mirar des de lluny el procés cap a la llibertat que ha engegat Catalunya. Hi ha decisions sense marxa enrere, com la de portar personetes al món o com la d’abandonar casa dels pares per passar a ser del tot responsable de la pròpia existència. No cal volar fins a Nova York per emancipar-se, que és el que vaig fer jo, però tampoc està escrit enlloc que les solucions fàcils siguin les úniques possibles.

Diuen que et sols penedir més de les coses que has renunciat a fer que no pas de les coses que has fet. Potser per això, quan se’m planta un nou repte al davant, em costa tant desestimar-lo. “El qui pretén veure-ho tot amb claredat abans de decidir no decideix mai”, va observar un escriptor suís del segle XIX. La vida és massa curta per perdre un temps preciós immers en el dubte, més encara quan tots plegats tenim pressa i tot plegat va tan de pressa. Es tracta de valorar pros i contres, fer una aposta, tirar-la endavant i no preguntar-te gaire sovint què hauria passat si haguessis triat una opció diferent. Ho dic com si en sabés, tot i que encara em renyo de tant en tant per haver-me decantat pel periodisme en lloc de la medicina. Per sort, hi ha decisions de les quals no et penedeixes mai, perquè l’alternativa és impensable. Com la de tenir quatre fills: la millor bogeria del meu currículum.

I ara que el país decidirà si volem decidir, he pres una decisió que m’obliga a deixar aquesta columna. No ho digueu a ningú, però ja us enyoro.

(publicat a la revista Time Out Barcelona el 17 d’octubre del 2012)

7 Comentaris a Això és un fins aviat

  1. 19 octubre 2012 , 14:07 | Enllaç permanent

    Espererem que tornis!!!
    gràcies per totes les paraules quí abocades! i sort en els nous camins a explorar!

  2. Marga Losantos's Gravatar Marga Losantos
    19 octubre 2012 , 14:19 | Enllaç permanent

    Nosaltres sí que t’enyorarem! De tota manera, segur que no desapareixeràs, no crec que puguis viure sense escriure. Que vagi molt bé, facis el que facis!

  3. FCapdevila's Gravatar FCapdevila
    19 octubre 2012 , 21:43 | Enllaç permanent

    Sembla un missatje de comiat . Sera questio de politica¿?

  4. 22 octubre 2012 , 6:59 | Enllaç permanent

    Eva, com sempre m’has emocionat.
    Gràcies per ser-hi. Gràcies per unir-te a aquest projecte que és de tots i que és diu Catalunya. Que tinguem sort! Ja albiro la llum, lluny, però la veig i començo a sentir l’olor de llibertat.
    Gràcies de nou
    Anna

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>