11S: hem de sortir a guanyar

dijous, 30 agost

El Barça d’en Pep ens va acostumar a guanyar, però quan es tracta del país encara tenim l’esperit de l’antic culer. L’ai ai ai. L’això no acabarà bé. L’ara ens la fotran. I aquesta actitud ens fa perdre abans d’hora.

Molts amics i coneguts m’han dit que aniran a la mani de l’Onze de Setembre, per descomptat, però que ja saben que no servirà de res. Santa resignació. Es preparen d’entrada per a la frustració col·lectiva, no fos cas que el posterior bany de realitat els agafés desprevinguts.

Doncs mira, no. O ens ho creiem de debò o ens quedem prenent el sol i tal dia farà un any. Ens hem de creure no només que batrem un rècord d’assistència i d’estelades, olelé olalà, sinó que tanta mobilització servirà efectivament per avançar. Que es concretarà d’alguna manera. Que aconseguirem empènyer els nostres governants, tant els qui sortiran al carrer com els qui no, cap a l’única sortida possible. (Per cert, a mi ja m’està bé que el president del meu país no es manifesti per la independència: la seva feina és proclamar-la). Ens hem de creure, deia, que som davant d’una oportunitat històrica. Que ens hi juguem el futur. I que guanyarem. Aquest cop, sí.

La vida és massa curta per encaixar gaires derrotes seguides. No hi ha causes perdudes: només hi ha causes per guanyar.

(publicat a Nació Digital el 30-8-2012)

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>