I tant que ens en sortim, a vegades

dissabte, 16 juny

Tens una mare que es guia pel lema “els reptes fàcils no són tan divertits”. És a dir, tens una mare que es complica la vida de mala manera. Que s’entesta a trobar solucions diferents als problemes, i que a vegades (només a vegades) se’n surt.

L’11 de setembre del 2001 van caure les Torres Bessones de Nova York, la ciutat on van viure els teus pares abans de ser pares. Aquell dia els americans van descobrir que fins i tot ells eren mortals. Semblava una pel·lícula, però no: les víctimes tenien noms, cognoms i projectes per complir. Des de Barcelona, miràvem l’esfondrament de l’imperi i especulàvem amb una Tercera Guerra Mundial. Feia pànic.

A casa, morts de por i colgats d’incertesa, vam voler lluitar contra la fi del món a la nostra manera. A la manera de la mare: agafant el revolt complicat. I vam fer la millor aposta de futur possible. Vam decidir que engendraríem un tercer fill. El món no s’acaba si encara hi ha nens per néixer.

Avui el planeta continua girant a empentes i rodolons, i ja fa deu anys que em vas sortir de dins. Ets el meu primer fillet de propina, el primer que va despistar l’estadística. Una estadística que vam rebentar directament sis anys després. La història familiar diu que vam tenir un quart fill perquè els tres primers reclamàveu un gos, i la mare va respondre a la seva manera: “Abans tindreu un germanet. Per cuidar bèsties, prefereixo cuidar persones”.

Però la veritat, Abel, és que vam tenir un quart fill perquè el tercer va resultar ser un regal dels déus. El teu germà petit t’estima com anar al cel i tornar, i això que no sap que et deu la vida. Aquesta vida que ta mare tendeix a complicar-se més del que caldria, emprenent massa sovint el camí imprevisible.

Però és que, quan se’n surt, la recompensa són joies com tu.

 

1 Comentari a I tant que ens en sortim, a vegades

  1. josep's Gravatar josep
    15 juny 2012 , 22:26 | Enllaç permanent

    L’atemptat de les torres bessones del 9/11 va canviar la meva vida. En molts aspectes. Professional, perque vaig decidir canviar de feina. Ja no era guai volar als Emirats Arabs en avions plens de tuniques i sandalies. No era emocionant el sector de l’aviacio… quan estas donant biberons al teu 2on fill d’un any just. Pero com tu, ben aviat despres d’aquell dia, i sense gairebe saber perque, vam engendrar el 3er. L’alegria de la meva vida. Sempre el petit. Amb 2 i 4 anys demanavem ajuda als germans grans. Amb casi 10, encara li perdono tot.

    quina putada q el diari de la nostra vida estigui marcat per moments tant dolorosos….

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca