Et cal una escopeta per matar la culpa

dimecres, 18 abril

A principis de febrer, una autora et demana que li presentis el seu nou llibre el 18 d’abril i li dius que sí, mig perquè presentar llibres forma part de la teva feina d’escriptora-periodista i mig perquè encara no has après a dir que no (i comences a témer que ja no n’aprendràs mai).

La setmana passada la teva filla de setze anys t’anuncia que ha guanyat un dels premis de prosa del concurs literari del seu institut i que la festa de lliurament serà el 18 d’abril al Palau de Congressos de Montjuïc. Consultes l’agenda. Horror. Et coincideix amb la presentació del llibre a què et vas comprometre fa més de dos mesos. Sort que la nena té un pare: hi anirà ell sí o sí, a veure-la recolllir el guardó. Ajornant reunions inajornables, ves quin remei.

Fa dos dies et truca el fill de nou anys, que no va pas a l’institut de la seva germana: “Mare, he guanyat el premi literari de quart. Els Jocs Florals se celebren el dimecres a la tarda”. Quedes blanca, després lila, després negra. Potser encara ets a temps de convèncer algú perquè fabriqui amb urgència una màquina de clonar persones: t’hi prestaries encantada com a collinet d’índies.

I res, que aquesta tarda intentaràs resoldre la quadratura del cercle: a les sis seràs a l’Esquerra de l’Eixample, als Jocs Florals de l’escola dels nens, pregant perquè donin el premi al tercer dels teus quatre fills (sí, tenir més fills que mans és un error de càlcul) abans que et toqui sortir disparada cap al centre de la ciutat per apadrinar un llibre, que sempre és millor que matar un elefant.

Si finalment tot encaixa, fantàstic. Si has de marxar cames ajudeu-me abans que el nano hagi llegit el seu conte sobre la invenció de la macedònia, doncs què hi farem: hauràs impartit a la teva descendència una lliçó aplicada sobre la impossibilitat d’arribar a tot arreu. En qualsevol cas, tant els fills com tu sobreviureu. I la refotuda culpa l’exterminaràs pel camí. Ara que ja ha demanat perdó i diu que senyoreta-no-ho-faré-mai-més, el dels elefants seria un bon candidat a deixar-te una escopeta.

5 Comentaris a Et cal una escopeta per matar la culpa

  1. 18 abril 2012 , 15:44 | Enllaç permanent

    M’has tret un pes de sobre! Pensava que era l’única que li passaven aquestes coses :)

  2. Anna Sàez's Gravatar Anna Sàez
    18 abril 2012 , 18:27 | Enllaç permanent

    El dels elefants ha tingut el detall d’arrodonir-te l’escrit i demanar perdó a la senyo tot assegurant que no ho tornaria a fer. Patèticament pueril, però a tu t’ha quedat genial, tot sigui dit.

  3. Helena's Gravatar Helena
    12 juny 2012 , 21:58 | Enllaç permanent

    Ostres!!!! Els finals de curs per a les famílies nombroses es converteixen en un malson organitzatiu i, sobretot, si la teva feina requereix estar a totes hores a tot arreu. Ens trobem en aquestes alçades de curs i això és una bogeria!!! Sort n’hi ha que quan estàs asseguda observant com els teus fills mostren el treball que han fet durant el curs, el malson es converteix en felicitat absoluta. Es barregen les llàgrimes d’emoció amb la suor d’haver corregut com una boja!! I, si no es pot… sempre pot quedar l’estona del vespre, asseguts al sofà, contemplant i comentant el vídeo que ha gravat l’avi amb l’IPad. ;)

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Les paraules i la vida

Vaig parir el blog per parlar amb alegria de la feina, la vida i les dificultats per casar una cosa i l’altra. D’aquí en va néixer el llibre ‘La feina o la vida’. Ara hi penjo coses que escric quan em cal posar paraules a la vida.

  • El llibre

  • Hemeroteca