Corrandes del país estable

dijous, 26 abril

Suposem que ets partidari de la parella estable. Això sol no et garanteix que acabaràs entonant les corrandes manelianes amb alegria. Pot passar que no trobis parella ni per casualitat. O que la convivència no funcioni. O que et facin el salt. O, fins i tot, que tu t’enamoris d’algú altre i vegis trontollar els propis esquemes. Poden passar mil imprevistos, i evitar-los no és a les teves mans. Però si apostes de debò per la parella estable, no té lògica que deixis el cònjuge al sofà i surtis a lligar cada nit, ni que vulguis anihilar el matrimoni així que tingueu la primera discussió pujada de to. Ara la gent es casa fins que el divorci els separi, d’acord, però tampoc té sentit casar-se (i qui diu casar-se diu hipotecar-se, o ajuntar els comptes corrents, o reproduir-se) amb l’objectiu de poder-se divorciar.

Tenir un model de família al cap no et dóna dret a tenir una família d’anunci de rebedor endins. Però t’ajuda a prendre decisions. Déu es fa un tip de riure cada vegada que algú fa plans, sí. I els models hi són per trencar-los, o per anar-los adequant a les circumstàncies: entesos. Ara bé, les famoses línies vermelles existeixen. (Un dubte: aquestes línies han aparegut totes de cop, per generació espontània, o fa uns anys ja hi eren i les creuàvem com si res?) I la principal línia vermella és la de mentir-se un mateix, la d’autotrair-se. Travessar-la fa pànic: després et mires al mirall i ni tan sols reconeixes la persona que hi veus. Ni la persona, ni el país.

Convé tenir un model de país? Amb un projecte turístic, empresarial, científic, educatiu, cultural, lingüístic…? Amb unes línies vermelles que ens salvin d’empetitir-nos o d’autodestruir-nos? Doncs sí. “Les improvisacions són millors quan te les prepares”, va dir Shakespeare. I les muses ens han d’enxampar treballant, amb plànols damunt la taula. Es pot ser poc o molt flexible, però avançar sense nord ens encamina al caos o al suïcidi. Fugir del foc per caure a les brases ha estat sempre un mal negoci. És més sa mirar enrere i cantar que ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

(publicat al número de primavera 2012 de la Revista Òmnium)

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>