Ser feliç depèn de tu

divendres, 24 febrer

La Central del carrer Mallorca acull la presentació d’un esplèndid assaig sobre els llibres d’autoajuda. No és un assaig en contra d’aquesta mena de manuals, tot i que una mica sí. Ni tampoc és un assaig a favor dels volums de superació personal, això sí que no. Un dels presentadors se’ls mira amb bons ulls, l’altre els condemna sense manies. El professor que n’ha fet la dissecció constata que aquests llibres són infantils (i jo penso en la Mafalda, indignada per l’anunci d’un electrodomèstic que diu que fins i tot un nen pot fer-lo servir: “I per insinuar que les senyores maldestres el poden manejar, ens han d’utilitzar a nosaltres?”; sí, la Mafalda parlava de senyores, en femení). Els autors d’autoajuda són uns cracs: omplen pàgines al voltant d’una única idea, que sovint ni tan sols és original, carreguen el mort al lector i se’n renten les mans: ser feliç depèn de tu, et diuen. Si no apliques bé el que t’inculquen, la culpa és teva.

Projectar massa expectatives en un mateix és arriscat. L’autoconeixement és necessari, però amb mesura. I si ens submergim en el propi jo i el que hi descobrim no ens agrada? La felicitat (o una cosa semblant) sovint es troba a fora. En la primera persona del plural, no pas del singular. “Si tens una depressió greu, vés-te’n al psiquiatre, però si és lleu, un llibre d’aquests et pot anar bé”, afirma a La Central el diguem-ne advocat defensor de l’autoajuda. I el diguem-ne fiscal replica: “Si tens una depressió lleu, truca als amics, aneu de copes i deixa’t d’històries”. La crida a l’autoexploració em fa venir ganes d’abocar-me a la Bíblia. Perquè la clau sí que rau en l’amor, crec. Però no es tracta d’autoestimar-nos, sinó d’estimar-nos els uns als altres. Amén.

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>