Nosaltres

dijous, 2 febrer

“Quan dues persones es posen d’acord, segur que hi ha hagut un malentès”. La frase és de Joan Fuster, i em temo que no pot ser més encertada. Les relacions econòmiques i polítiques ja són prou complicades de gestionar, però les relacions humanes sovint són un descontrol absolut. Hi entren en joc massa variables: les susceptibilitats i expectatives respectives, el to que triem per comunicar-nos, la interpretació que fa l’interlocutor del to que hem triat (o que se’ns ha escapat sense voler), la confiança que ens tenim, els sentiments, l’orgull i etcètera. Que dues persones s’entenguin és molt més que una sort.

La millor paraula del món és un pronom. No és feble, però és fràgil. Ens fa tocar el cel i l’infern, alhora que dóna sentit a tot plegat. Nosaltres. No som res, sense un nosaltres. Diria que la felicitat passa per anar creant com més nosaltres millor. Espais de complicitat en què dues o més persones miren d’entendre’s, i de tant en tant fins i tot se’n surten.

Perquè un tu i un jo sumin un nosaltres, han de coincidir tants factors que les possibilitats que et toqui la loteria són infinitament superiors. És qüestió d’atzar, però també de voluntat, esforç, temps i paciència. És una inversió de risc: pot ser que ho perdis tot i en surtis amb un jo fotut, solet i sense autoestima. Però també pot ser que, alehop, es produeixi el miracle. I en neixi un esplèndid nosaltres.

(publicat a L’Independent de Gràcia el 3 de febrer del 2012)

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>