Doctor, tinc complex de superioritat

dissabte, 18 febrer

Vinc de veure una pel·lícula que han definit com a indie mainstream, en contraposició al cinema indie més alternatiu. És la definició de com sóc, o de com m’agradaria ser: independent però (poc o molt) integrada. No m’atreuen les superproduccions de Hollywood ni les produccionetes de mala mort, sinó les candidates al premi del públic del festival de Sundance. Un prejudici com un altre, què hi farem.

Al full amb la sinopsi del film que em donen al Verdi, parlen de l’actriu protagonista, Mia Wasikowska. M’informen que és una estrella en ascens, que d’un temps ençà totes li ponen. “Queden lluny aquells dies en què feia un paper a la sèrie In treatment“, llegeixo. Pel to amb què està escrit, sembla que hi digui: “Queden lluny aquells dies en què robava carteres al metro”. M’han tocat un punt feble: fa poc que he descobert In treatment, hi estic enganxada i em vendria un ronyó per ser una pacient del terapeuta interpretat per Gabriel Byrne. Però ja se sap: la tele és la tele, i no té el glamur del cinema, ni el prestigi del teatre. La tele és inferior per definició, potser perquè entra a totes les cases i la pots mirar en pijama.

En un sopar amb persones més viatjades que jo, un dels comensals deixa anar que els països emergents “no ens han aportat res de res” en els terrenys científic i artístic. Un altre matisa: “Potser és perquè els premis Nobel els donem nosaltres…”. Em fa gràcia sentir parlar dels suecs en primera persona, jo que encara imagino que nord enllà la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i gairebé feliç. I em fa mal la idea que, des d’aquesta Europa que es desfà per moments, ens continuem mirant part del planeta per damunt de l’espatlla, amb un menyspreu disfressat de paternalisme o de condescendència o de vés a saber què.

Els complexos de superioritat m’espanten. Sé de què parlo perquè els he patit: vaig ser una jove (una mica) arrogant, i encara avui, malgrat les hòsties de la vida que et recol·loquen a lloc, m’ataquen de tant en tant rampells d’arrogància. Per exemple: defenso sovint la meritocràcia, donant per fet que és la millor forma d’organització social, i oblidant que parteix d’una injustícia de base: n’hi ha que neixen més intel·ligents, amb més talent o amb més capacitat d’espavilar-se. Reunir més mèrits té mèrit, però fins a cert punt.

A part de ser arrogant, de jove era antiamericana. Perquè sí, perquè els ianquis eren els dolents de la pel·lícula. Havia mamat la pretesa superioritat europea que ens porta a condemnar Amèrica en bloc. Estava pràcticament convençuda que als Estats Units només manen els diners i no hi té cabuda cap altre ideal: ni moral, ni cultural, ni humà, ni cívic, ni intel·lectual. Llàstima que aquest retrat sigui mentida, com qualsevol generalització feta des de la ignorància.

Pío Baroja va afirmar que la superioritat que neix de la veritat no s’esfondra mai, com no es va esfondrar el sistema de Copèrnic. Però em fa l’efecte que la veritat ens torna humils, cautelosos, prudents. La veritat molts cops ens fa callar. Descriure i renegar des del prejudici és més cridaner i més divertit. I així anem pel món, cridant que la tele és el dimoni, que la massa té el gust a la planta dels peus i que els altres no són tan nets ni tan cultes com nosaltres, on vas a parar. El drama és que potser ens ho creiem i tot.

(publicat al número 48 de la revista ONGC)

2 Comentaris a Doctor, tinc complex de superioritat

  1. Albert Muñoz's Gravatar Albert Muñoz
    18 febrer 2012 , 20:52 | Enllaç permanent

    He fet un “m’agrada”, però en realitat “m’encanta” aquest post. Denunciar aquests complexes de superioritat tot reconeixent que n’has tingut és un exercici que no només t’honora sinó que t’apropa cada cop més a una madura saviesa. Perquè alliberar-se d’aquests complexes et permet apropar-te a idees i gent que t’allunya de la ignorància.

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>