Quins plans?

divendres, 2 desembre

Si Déu existís, es faria un tip de riure cada vegada que algú fa plans. Ja pots tenir un full de ruta, un camí traçat i una determinació a prova de bomba, que un bon dia la vida et sorprèn i se’t desbaraten de cop i volta les tres mil quatre-centes cinquanta-set previsions. Deu ser part de la gràcia: que res no està escrit, o no ho està en un llenguatge desxifrable. Que els imprevistos sovint són la norma i no ens queda altre remei que reaccionar sobre la marxa, gestionant com podem les circumstàncies que ens embolcallen. L’única certesa és que el rellotge avança, que només cal un segon perquè el món trontolli i que tard o d’hora les busques s’aturaran. Ho deia el poeta: “Tenim a penes el que tenim i prou: l’espai d’història concreta que ens pertoca, i un minúscul territori per viure-la”. Potser no hem vingut aquí a ser feliços, però autocondemnar-nos a la infelicitat és un negoci ruïnós. No ens convé ni malbaratar la vida ni sacrificar-la: a l’abisme final, ningú morirà per nosaltres. El carpe diem no és pas el meu lema, però privar-nos en excés d’allò que avui ens fa somriure en nom d’un demà que tan sols és una hipòtesi de treball tampoc porta enlloc. Perquè tot plegat són quatre dies, dos dels quals tenim la regla, i qui sap si la felicitat ens espera en un raconet fora de programa. Cremar-se també pot ser un mal menor. Debades fugim del foc si el foc ens justifica.

(publicat a L’Independent de Gràcia el 2 de desembre del 2011)

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>