Eternitat

divendres, 7 octubre

Estic descobrint Mishima: encara no és massa tard. La cançó Tornaràs a tremolar arrenca així: “Si no hi ha res etern, ni els calés ni la feina, ni els amics ni els amants…”. I jo que en discrepo. M’agrada pensar que hi ha coses eternes. “No pots parlar d’eternitat, tu, que no creus en cap altra vida”, em diu un amic. L’eternitat del més enllà no m’interessa, és cert. Sóc ambiciosa de mena i la vull ara i aquí. Potser faig massa cas al meu filòsof de capçalera, quan afirma: “L’amor, no l’esperança, és el que ens ajuda a viure. La veritat, no la fe, és el que ens allibera. Ja som al regne dels cels. L’eternitat és ara”. Tasto l’eternitat quan escolto una cançó que m’agrada, quan faig un petó rodó, quan miro un fill que dorm, quan em banyo al mar sabent-me invencible, quan escric encertant les paraules. Hi ha trossets de present que són ben meus i ben eterns. No sóc immortal, tot i que a vegades m’hi senti, però sí que sóc una mica eterna: aquell instant intens durarà sempre, mentre jo visqui. Els de Mishima tenen part de raó: els diners i les feines s’acaben. Però hi ha amors i amistats que perduren fins al mai, o això vull creure. M’encanta el títol d’una obra d’Alexandre Ballester: Un no res d’eternitat. El llibre es va acabar d’estampar a Palma el 24 de març del 2011. El seu autor va morir tres mesos després. Hi caben uns quants moments eterns, en només tres mesos.

(publicat a L’Independent de Gràcia el 7 d’octubre del 2011)

1 Comentari a Eternitat

  1. 7 octubre 2011 , 17:17 | Enllaç permanent

    Molta raó tens en dir que l’eternitat ja és ara. Tot el que expliques parla d’amor i l’amor no té temps.

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>