Allò que vulguem ser

divendres, 30 setembre

Fa mig segle el meu futur pare va demanar a una companya d’escola si volia sortir amb ell. A la meva futura mare li va tocar, doncs, exercir el dret a decidir. Aquella nena de setze anys havia de valorar si aquell noiet de dinou podia acabar sent l’home de la seva vida. Si ella s’hi veia, amb ell, per sempre. Les coses anaven així, llavors.

El meu futur pare era fill d’immigrants, la seva llengua materna és el castellà. Amb la meva futura mare parlaven en català perquè és com s’havien conegut (tot i que la dictadura havia envaït les aules, no havia aconseguit carregar-se la llengua del pati). Les cartes d’amor que anys més tard jo m’aprendria de memòria se les escrivien en castellà, però ni tan sols ho vivien com una contradicció. Nascuts en plena postguerra, eren exponents d’una generació i d’una classe social políticament anestesiades pel franquisme.

Els meus futurs pares es van casar el juny del 1968. Allà i aleshores, el maig del 68 quedava tan lluny que no en van ni sentir parlar. Quan van saber que temps enrere n’hi havia que buscaven la platja sota les llambordes, a ells ja se’ls havia anat despertant amb força la consciència insensibilitzada: havien triat per a mi una escola catalana que educava persones com si visquéssim en un país normal (abans i tot de la mort del dictador: una immersió lingüística avant la lettre), ma mare anava a classes per aprendre a escriure en la nostra llengua, i l’11 de setembre del 1977 (com el 10 de juliol del 2010, per descomptat: quin fart de reivindicar evidències) van tenir clar que havien de manifestar-se pels drets nacionals d’aquest racó de món.

Òmnium defensa la identitat catalana des de fa cinquanta anys, els mateixos que fa que els meus pares van decidir construir un futur plegats. Ells s’han fet grans, la meva filla té l’edat de ma mare quan aquell fill d’immigrants li va demanar per sortir. La vida passa, però el país queda. I sí, serem allò que vulguem ser.

(publicat al número 18 de la Revista Òmnium, tardor 2011)

2 Comentaris a Allò que vulguem ser

  1. 30 setembre 2011 , 19:21 | Enllaç permanent

    Eva, m’encanta! si, serem allò que volguem ser!

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>