És amor, crec

dijous, 25 agost

Sempre he estat dona de minories, però em temo que m’estic tornant mainstream. Una prova: ja he vist els Manel en concert a Barcelona, Calella de Palafrugell, Caldes de Malavella i l’Escala. Tinc una amiga que es vol casar amb el Guillem Gisbert, el cantant del grup, per bé que no el coneix personalment. Me’n riuria amb ganes, de la seva passió platònica, si no fos que el meu candidat a amant és encara més previsible. A mi, que m’encanta despistar el personal i nedar contra corrent, les hormones m’estan jugant una mala passada: m’he enamorat del mateix paio que ha seduït milers de compatriotes d’aquest país petit. I sí, juraria que és amor. Vaja, almenys en pateixo tots els símptomes. El tinc idealitzat, l’admiro i només li sé veure gràcies. Em desperta tendresa i una cosa molt semblant al desig (ai, aquell clotet de la barbeta…). Veure’l i escoltar-lo em provoca palpitacions, les típiques papallones a la panxa i un plaer que tendeix a l’infinit.

Vaig pensar que el parèntesi estiuenc contribuiria a refredar els sentiments i a desdibuixar ni que fos una mica el que sento per ell. L’enamorament és una malaltia passatgera, i aquesta mena d’estats patològics més aviat em desconcerten. Són molt macos, et transporten al setè cel, però també et fan adonar que és massa fàcil perdre el control de la pròpia vida, així, en un pim pam. De debò que ja m’estava bé un cert retorn a la normalitat emocional, potser perquè no tinc edat per a segons què.

Però han arribat els primers partits de la temporada i he descobert que no estic gens curada. L’entrenador del Barça em continua robant el seny i el son: puc passar olímpicament de veure el futbol, però no em perdo per res del món, ni per tard que sigui, la roda de premsa de després. Em fascina que aquest encant d’ésser humà (que, en principi, és un crac de la pilota, no pas de l’oratòria) tingui sempre les paraules que toquen. Em meravella el seu savoir-faire, la seva facilitat per ficar-se’m a la butxaca (i al clotet de la barbeta, si calgués). Si és que fins i tot li agrada el Llach, coi. Aix, que em farà parar boja. T’estimo, Pep.

(publicat a l’Avui el 25 d’agost del 2011)

4 Comentaris a És amor, crec

  1. 25 agost 2011 , 8:25 | Enllaç permanent

    Caram! sí, sí, és amor! No hi ha cap mena de dubte! Per una vegada… visquen les masses!

  2. anne's Gravatar anne
    27 agost 2011 , 8:52 | Enllaç permanent

    Oh que bonic!! Preciós l’escrit i molt real, jo t’entenc!

  3. Pep's Gravatar Pep
    9 setembre 2011 , 7:44 | Enllaç permanent

    Passa’m el teu mòbil.
    Pep

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>