L’indult de la paparra

dimecres, 15 juny

El món es divideix entre els que exterminen paràsits sense contemplacions ni remordiments i els que estan en contra d’aplicar la pena de mort fins i tot als polls del cap. Són dues postures tan irreconciliables que ja s’entén que la humanitat avanci, si avança, a empentes i rodolons. No és que costi que una i altra part es posin d’acord: és que no hi ha acord possible.

Topo amb una manifestació no autoritzada de bestioletes que em fan tant fàstic com pànic. En trepitjo una, s’encongeix i tot seguit revifa. Seran dures de pelar, la Cuca i les seves cinquanta amigues. No té pas fòbia social, ella.

Penjo una foto de la Cuca al Facebook. Demano quina mena d’insecte (o aràcnid?) és i com es mata. Vull saber-ho amb urgència per encetar amb perspectives d’èxit la lluita contra la plaga. Les tres primeres respostes van en el mateix sentit: em diuen que no el mati. Que l’agafi amb un diari, amb cura, i el deixi “seguir en llibertat”. Com que tots els meus amics tenen més cultura biològica que jo, de seguida l’identifiquen: la Cuca és una paparra.

“No facis cas als hippies i mata-la”, m’aconsella el poeta Hilari de Cara. “Per què cal matar-la? No costa res treure-la de casa”, contrataca l’arquitecta i escriptora Marta Rojals (si encara no has llegit Primavera, estiu, etcètera, no sé per què perds el temps amb aquest article). La Marta em retreu, amb raó, que consideri com a única opció matar la bèstia abans i tot de saber quina bèstia és (un àcar que viu de xuclar sang aliena, poca broma). Però és que la Marta és de pagès, i això es porta a la sang que la Cuca em voldria xuclar. Admeto que ni tan sols he valorat la idea de l’indult. A favor meu diré que tampoc sóc partidària de la tortura lenta, com em recomana un altre amic: “Pots matar-la a disgustos, la meva ex ho està fent amb mi”.

(publicat al número 172 de la revista Time Out Barcelona)

5 Comentaris a L’indult de la paparra

  1. 15 juny 2011 , 6:55 | Enllaç permanent

    Bon dia, Eva. Felicitats per treure tant de “suc” a una paparra. Genial!

  2. 15 juny 2011 , 9:59 | Enllaç permanent

    Noia, jo també sóc de pagès i les mato sense pensar-m’hi. Poden ser portadores i transmissores de malalties ben estranyes i més als teus animals domèstics, si en tens. Si no troben hoste caní, en un moment famolenc, es poden arribar a enganxar a la pell dels humans. Em declaro una ferma defensora de la natura i per això m’hi dedico, però el meu fill em diu assassina perquè mato les vespes moribundes que em trobo al menjador i tinc aparells per matar mosquits.
    I ara, digues, què vas fer amb la paparra?

    • Eva Piquer's Gravatar Eva Piquer
      15 juny 2011 , 11:22 | Enllaç permanent

      Hem encetat un procés d’extermini, quin remei. Contra la Cuca i contra la seva multitud d’amigues.

  3. 15 juny 2011 , 11:46 | Enllaç permanent

    El que diu la Carme és cert, sé d’un senyor que va estar ingressat unes quantes setmanes a l’hospital per culpa d’una paparra…

Deixa una resposta

Pots utilitzar aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>